Europa es mou

Si ens fixem en el que passa a Europa aquests dies, sembla que només hauríem de parlar del Brexit, però tots sabem que hi ha molts reptes a superar per arribar a una societat justa i amb futur. Avui en destacaré tres que demostren que Europa es mou, que passen coses que poden fer canviar l’orientació de la UE. En primer lloc, la gestió del Brexit, ja que, sigui quin sigui l’acord, si no hi ha canvis substancials, el 29 de març de l’any que ve el Regne Unit marxarà formalment de la UE, un fet històric mai vist i de proporcions ara per ara difícils d’avaluar, tot i els estudis que s’han fet i els estira-i-arronses de les negociacions de l’acord, tant dintre del Regne Unit, amb moltes disputes, com amb el que es faci finalment amb la UE. Per altra part, el llarg adeu de Merkel de ben segur que propiciarà notícies i fets. Un d’aquests és el suport que dona per avançar amb eficiència cap a una defensa comuna a la UE. Se n’ha parlat molt i s’han fet accions, però sense arribar a conclusions contundents, de manera que l’aposta de Merkel pren més força, i més si la situem en la voluntat de Macron d’aprofundir en la unió política. Sempre que l’eix francoalemany impulsa un projecte sol tenir futur a la UE. De fet, les circumstàncies del moment, amb Trump deixant clar que la UE s’ha d’espavilar amb la pròpia seguretat i defensa i que ha de deixar de dependre dels EUA i de l’OTAN, i també la sortida del Regne Unit, que és una potència militar amb capacitat nuclear, fan que l’opció d’apostar per la integració política i de la defensa sigui ja una necessitat. Si finalment es tira endavant la defensa comuna, ben segur que canviarà la manera de gestionar la seguretat i defensa dintre la UE, ara entesa com a estatal, i també la percepció que avui tenen les potències mundials de la UE.

L’altre aspecte que voldria destacar com a repte important són les eleccions europees que tindran lloc el maig de l’any que ve i que canviaran la composició del Parlament Europeu. Per tant, estan en joc les majories que avui el formen, dominades pels partits tradicionals. Hi ha incertesa i preocupació pels resultats que podrien obtenir els partits euroescèptics i antieuropeus, i més ara que se sap que volen fer una mena de proposta electoral comuna amb l’objectiu de tenir més representació i poder incidir en la política comunitària, per canviar-la, a part del que ja fan ara, que és aprofitar la plataforma del Parlament Europeu per fer política al seu propi estat. He pogut constatar personalment aquesta preocupació a l’assemblea del Moviment Europeu Internacional que es va fer la setmana passada a Viena. S’aposta perquè els partits tradicionals, les institucions europees i estatals i també la societat prenguin consciència del que ens hi juguem i treballin per conscienciar els ciutadans de la importància d’anar a votar a les eleccions europees i també d’explicar-los els avantatges que estiguin a les mans dels partits europeistes.

Aquests tres importants fets demostren que estem en un món canviant i que no ens podem quedar aturats si volem mantenir els espais de llibertat i democràcia que tenim.