Tota una vida jugant

Cada vegada que he visitat el Museu del Joguet de Catalunya he vist coses diferents, i és que el seu fundador i director, Josep Maria Joan i Rosa, no deixa de sorprendre’ns. Aquesta setmana la consellera de Cultura, Laura Borràs, ha inaugurat com a espai museístic el segon pis del museu, una planta que al marge d’actes oficials i protocol·laris ja es va poder veure, amb 3.000 noves peces, el 3 de maig passat coincidint amb les Fires de la Santa Creu de Figueres.

Quan recordo l’antic Hotel París de la Rambla de la capital empordanesa, i veig en el que s’ha convertit, penso que potser té vida pròpia, com aquell fictici hotel Overlook que va imaginar Stephen King a la seva novel·la El resplandor. Des que se’n va fer càrrec Josep Maria Joan i va transformar l’antiga hostatgeria en museu, sempre he imaginat que de nits les sales d’aquell antic hotel prenen vida; amb trens elèctrics que es posen en marxa tot sols, que hi ha corredisses amb les nines o com s’enfila l’emblemàtic Osito Marquina, un dels joguets preferits de Salvador Dalí i la seva germana Anna Maria. La realitat és que el mag que fa possible que el Museu del Joguet sigui tan viu avui com aquell 18 de juny de fa 36 anys, quan es va inaugurar, és Josep Maria Joan i Rosa, la veritable ànima del museu. Des del primer dia va mantenir una sala oberta amb exposicions temporals, i va convertir el museu en un espai obert a la ciutat, on s’han celebrat actes de tota mena. Però la col·lecció de joguets, que és la base del museu, no ha deixat de créixer des del primer dia. En aquest edifici, s’hi exposen a hores d’ara gairebé 8.000 peces, que formen part d’una col·lecció que arriba fins als 22.000 joguets d’orígens i temàtiques diverses, tots ben identificats i classificats. Al darrere, hi ha anys de feina i recerca de Josep Maria Joan, però també una feina poc coneguda, molt discreta i feta darrere bambolines, la que porta a terme la seva dona, Pilar Casademont, que ha estat crucial per a la classificació i manteniment de milers d’objectes i joguets. Tot plegat fa possible que el Museu del Joguet mantingui viva la nostra infantesa, com la de tots els que hi han aportat algun joguet, ciutadans anònims o personalitats públiques. Precisament ahir, al costat del cavall de cartró d’Ernest Lluch, hi havia una rosa en memòria d’un amic del museu que fa 18 anys va ser assassinat.