Que torni Canprosa!

La nostàlgia és un sentiment que no està taxat, així que no està escrit enlloc quan es pot inaugurar l’enyor. Aquí l’objecte de nostàlgia és Els jocs florals de Canprosa, l’obra teatral de Santiago Rusiñol dirigida per Jordi Prat i Coll que es va representar al TNC fins a l’11 de novembre. Sí, és cert, han passat només dotze dies des que va abaixar el teló i des que els últims espectadors de la funció van abandonar el TNC amb l’ànima neta i les galtes engarrotades de riure sense fi, però, com que no té normes, la nostàlgia permet començar a cridar des d’ara: que torni Canprosa!

Si el West End londinenc i Broadway poden aspirar a perpetuar La ratonera als seus teatres anys i anys, no es pot permetre Catalunya consagrar Els jocs florals de Canprosa a l’escena? És que estalviaria tantes respostes aquí i allà... Com són els catalans? Aneu a veure l’obra. Com riuen els catalans? Aneu a veure l’obra. “Per estimar Catalunya, cal riure.” La frase de Rusiñol del 1902 continua sent el seu millor eslògan. Que els actors del repartiment perdonin la gosadia de voler-los encasellar en els seus papers anys i anys, però és que és culpa seva! Qui pot oblidar Rosa Boladeras ferida d’intensitat fent de poetessa Floresta amb versos cursis sorgits del pretès diàleg amb la lluna? Qui pot oblidar l’Albert Pérez fent del poeta decadent August Coca i Poncem que recull premis arranjats amb una dignitat sobreactuada? Qui pot oblidar Àngels Gonyalons fent de la senyora Ramona que lluita per entronitzar les bessones a qualsevol preu? Qui pot oblidar Kathy i Yolanda Sey entonant La Moreneta amb moviments de cul de reggaeton? Qui pot oblidar Jordi Llordella fent de mossèn Pere Catarineu i disposat a castigar els feligresos llegint les seves rimes nefastes a missa? Qui pot oblidar Jordi Coll com el periodista Ramon que denuncia la poesia buida? I sobretot: qui pot oblidar la gran Anna Moliner i la seva brutal actuació fent de Maria i omplint de picardia el cançoner català amb la seva expressivitat sense fi? “Ja és prou gran Catalunya, ja és prou just lo que defensa, perquè no es pugui fer broma de totes les petiteses que tenen les causes nobles”, va deixar escrit Rusiñol el 1902. Per això, a punt de dir adeu al 2018, potser no hi ha res més modern que recuperar Rusiñol i, pensant en els espectadors i en els que no han pogut veure l’espectacle, elevar un crit: que torni Canprosa!