Keep calm
Espanyolisme antropòfag
El cas de Dani Mateo descriu perfectament quin és el nivell de llibertat d’expressió que tolera Espanya
“No vull que em retratin com un tio que odia Espanya”, suplica, llastimosament, l’humorista català Dani Mateo des del seu compte de Twitter. En va. Mateo va protagonitzar un esquetx –bastant blanc, per cert– on es mocava amb la bandera espanyola i, des d’aquell moment, ha rebut tota mena d’amenaces, insults i calúmnies. A més, al programa on treballa li han caigut patrocinadors, una companyia ha hagut d’ajornar l’estrena d’una obra de teatre on ell hi col·labora i, finalment, un jutjat de Madrid ha admès a tràmit una denúncia contra ell per ofenses o ultratge a símbols d’Espanya amb publicitat, corresponent a l’article 543 del Codi Penal, a més –la cirereta– d’un dels famosos delictes d’odi que estan empastifant Catalunya des de fa un parell d’anys. Dani Mateo té un bon panorama, francament.
Tot plegat descriu perfectament quin és el nivell de llibertat d’expressió que tolera l’Estat espanyol. Si fa un temps la repressió es fonamentava en la defensa de la monarquia, ara –amb Felip VI batent rècords d’impopularitat– les represàlies s’han reorientat en direcció a les fake news que caracteritzen el conflicte polític que es viu a Catalunya. I com que Dani Mateo és català, n’hi ha hagut prou amb això per fer possible obrir-li un calvari social i judicial de conseqüències devastadores com a mínim per a la seva carrera professional.
Per l’esquetx s’han disculpat mil vegades el mateix Mateo i fins i tot El Gran Wyoming, el presentador d’El Intermedio. Però no ha servit de res. El nacionalisme espanyol exigeix un linxament públic que castigui amb un escarment definitiu els que gosin riure’s de la simbologia espanyolista. Reclamen el cap de Dani Mateo com en d’altres moments han exigit els de Toni Albà, Joan Laporta o Josep-Lluís Carod-Rovira. El nacionalisme espanyol és antropòfag i no s’atura fins que té el cap d’algú clavat en una llança. “No vull que em retratin com un tio que odia Espanya”, insisteix el pobre Mateo mentre Espanya, implacable, l’odia a ell amb la força que donen segles de domini. Pobre Dani Mateo, pensava que era possible fer humor a Madrid.
