Torna Gibraltar

Deia Aristòtil, en el segle IV abans de Crist: “Amb tan poca informació que tenim, com és que sabem tantes coses?” I ara fa poc més d’una dècada, el lingüista nord-americà Noam Chomski, deia: “Com és que amb tanta informació que tenim sabem tan poques coses?”

La paradoxa és evident, i més si tenim en compte que tots dos tenien raó. Ara bé: apliquem-ho ara i a nosaltres: com és que amb la genocida i inclement dictadura de Franco vam aconseguir salvar la llengua i posar les bases al feminisme, a l’independentisme i a la lluita contra la xenofòbia? I com és que ara, amb tanta democràcia i amb tanta Constitució ens veiem com ens veiem: presos polítics, exiliats polítics, l’exaltació de Gibraltar (Mare de Déu: Gibraltar espanyol un altre cop!), amb més agressions que mai contra les dones, amb un odi del primer món cap a un tercer món esporuguit i indefens i amb una bel·ligerància contra la llengua catalana com no havíem vist en dècades?

Ja ho sé: l’extrema dreta ha tornat a ensenyorir-se del discurs europeu i mundial i tornem a estar inermes, els pacífics ciutadans, en mans de les porres i les pilotes de goma.

Al Congrés espanyol hi ha trifulgues de pa sucat amb oli, perquè ningú no aprofundeix en els veritables mals que ens corsequen: l’odi a la llibertat, sobretot a la llibertat d’expressió. Veiem processos a humoristes que no ens podíem ni imaginar. I veiem un govern espanyol que es diu socialista i que no és capaç de posar les bases de les llibertats.

Només una cosa ens alimenta: veure tot un poble aixecar-se contra els atacs contra la llibertat i contra les dictadures que escolte cada dia. Som poble. I volem ser lliures.

Fora els presos polítics de la presó. I que retornin els exiliats polítics!

No és demanar tant, oi que no, demòcrates del món?