De reüll
Involució cultural
Fa deu anys el Parlament va aprovar la llei per a la creació del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (Conca). Si tot hagués anat com havia d’anar, és a dir, si aquest organisme hagués seguit el model dels consells d’experts que tutelen amb una autonomia total el sector cultural en els països més democràtics del món, enguany estaríem de celebració. Però no hi estem perquè el Conca ha sigut un (altre) fracàs dels nostres governants. Els que el van fer possible fa una dècada es van ben preocupar que naixés coix per tal que, tot d’una, s’entrebanqués per no arribar als seus objectius. Qui diu coix diu mancat de pressupost. Després, amb l’excusa de la crisi, excusa que es va fer servir per ofegar tantes i tantes parcel·les de la cultura, uns altres il·luminats van potinejar la llei originària i van manllevar al Conca les competències que se li havien concedit per administrar les ajudes a la creació. I així és com ens va quedar després d’aquest procés de depuració: sense cap poder real. La classe política que ho va permetre, i la que ho continua permetent, és en gran part la responsable de la involució cultural del nostre país. El Conca avui només serveix per fer informes que servirien de molt si algú dels que podrien canviar l’ordre de les coses se’ls llegís amb atenció. En el darrer, d’informe, hi ha una dada alarmant: la meitat de la societat catalana ignora per complet l’oferta cultural. Informe que, com tots, acumularà pols.