La locomotora catalana perd potència des de fa temps

El valor de la producció econòmica de Catalunya va ser l'any passat un 4,1% inferior al del 2009, una caiguda mig punt superior a la mitjana estatal i només superada per les d'Aragó, el País Valencià i les Canàries. Una situació que s'adiu amb la teoria que per l'estructura econòmica de Catalunya, amb un pes important del sector industrial, en temps de crisi la caiguda és més forta però que quan hi ha recuperació, arriba més aviat.

Segons aquestes explicacions, l'economia catalana tornarà a ser el motor de l'espanyola, però les últimes dades de comptabilitat que ha difós l'INE assenyalen una situació preocupant a llarg termini. Mirant més enllà de la crisi actual, veiem que Catalunya continua sent la locomotora principal de l'economia espanyola, però que està perdent potència: el creixement mitjà català dels últims deu anys ha estat molt inferior a la mitjana, i només han estat menors els de les Balears i Astúries, i mentre que el pes del PIB català en el conjunt espanyol ha baixat del 18,8% de l'any 1995 al 18,6% del 2009, el de Madrid ha pujat en el mateix període del 16,7% al 18%.

La caiguda més profunda de l'economia catalana en aquesta recessió es pot explicar per la suma de la davallada immobiliària general i la d'una d'indústria que ha quedat delmada amb la contracció del consum. El perquè del poc creixement relatiu que hi va haver en l'últim llarg cicle d'expansió pot assenyalar que la locomotora ja no tira tant perquè s'ha fet vella, i que a més quan rendia més no era pas per la seva originalitat sinó perquè la competitivitat es basava, també en bona part de la indústria, en uns costos baixos que ja no ho són prou per a les empreses que deslocalitzen.