Keep calm
Chesterton
Un afable anglòfil que es declara lector d’aquesta columna em recrimina amicalment l’absència de l’escriptor anglès G.K. Chesterton en aquest espai de fa una colla de setmanes. És un descuit i li’n demano disculpes. I són especialment sentides perquè el bonhomiós (i voluminós!) escriptor sempre va batallar contra els descuits inexcusables. L’autor de les aventures del pare Brown no es va cansar mai de reclamar atenció contra els oblits més abominables. Aprofitem l’ocasió per recordar la seva obra més monumental que segueix, ai, inèdita. Em refereixo, és clar, als cinc volums que planejava escriure sobre “L’omissió del formatge en la literatura europea”. Ell mateix confessava que l’empresa era tan àrdua i laboriosa que no creia que li quedés vida suficient per portar-la a terme. Era un presagi correcte. El voluntariós Chesterton només ens va deixar un breu article exposant les línies mestres d’aquell pla tan ambiciós. Les recerques preliminars li permetien afirmar que només Virgili havia escrit versos amb mencions escadusseres al formatge. Era evident –es lamentava Chesterton– que el poeta s’havia referit al derivat de la llet sense esplaiar-s’hi, amb excessiva “contenció romana”. Una pena perquè el formatge, insistia l’anglès, té totes les virtuts potencials per a l’exaltació poètica. Formatge rima de manera gens forçada amb paraules tan suggeridores com salvatge o coratge. Com s’explica, doncs, tanta negligència en la literatura de tradició europea? Chesterton detectava en la varietat quasi infinita del formatge, en els matisos d’una vall a l’altra, en la rica i universal pluralitat de la seva expressió, un antídot contra les societats mecanitzades, uniformitzades i militaritzades que ens esclavitzen. El gloriós formatge ens permet no haver de menjar mai el mateix formatge. Sense perdre l’essència, el producte ens remet a l’esplendorosa diversitat de la vida al planeta. Vet-ho aquí. Chesterton no va poder acabar (ni començar) la seva obra magna, però li retem homenatge incondicional.