Paranoia al PP

Amb tot el respecte per aquells que puguin patir una malaltia com és la psicosi anomenada paranoia, he arribat a la conclusió que l'exministre del PP Jaime Mayor Oreja l'ha de patir. Només una síndrome d'aquestes característiques pot portar un dirigent polític a equiparar el PSOE i el govern de José Luis Rodríguez Zapatero amb ETA, o a criticar el PSC perquè governa amb ERC a qui atribueix el qualificatiu de socis d'ETA. Si el senyor Mayor Oreja es permet fer aquestes greus acusacions deu ser perquè realment està malalt. D'altra manera caldria pensar en interessos particulars inconfessables que serien del tot execrables. Les víctimes de la violència al País Basc, entre les quals cal comptar un bon nombre de militants del PP, no li donen dret al senyor Mayor Oreja a esgrimir aquestes absurditats que podrien considerar-se apologia del disbarat. Més aviat és una falta de respecte. Però el que més m'interessa de la qüestió no és l'exabrupte d'un personatge com aquest exministre d'Aznar, sinó les reaccions al seu propi partit. Resulta curiós que l'únic que ha tingut la talla és l'actual president de PP al País Basc, Antonio Basagoiti, que li ha cantat les quaranta i l'ha posat al seu lloc. L'aval que ha rebut del president estatal, Mariano Rajoy, desqualifica el senyor Rajoy. Provenen del mateix lloc, de l'aznarisme més recalcitrant, i això deu ser el que provoca la paranoia compartida. Però encara més preocupant és la posició de la presidenta catalana del PP, Alícia Sánchez-Camacho, qui no ha dit aquesta boca és meva per desqualificar la vergonyant acusació del seu company de partit i defensar ERC com a partit demòcrata. Si el PP català mirés d'emular els companys bascos, reclamant el concert econòmic per a Catalunya com fa el PP basc al seu país, i tenint la valentia de posar a lloc els deliris anticatalans dels seus popes espanyols, potser podrien començar a deixar de ser un partit minoritari a Catalunya algun dia.