Els rècords

Vivim temps de rècords i no de records. Els digitals diuen que a Barcelona aquest novembre ha estat el mes més plujós en més d’un segle. I també expliquen que, segons les seves dades, els de l’Observatori Fabra confirmen que no hi havia hagut mai tanta pluja com durant els primers onze mesos del 2018. I com que sembla que ja no ho sabem, sempre hi ha algun periodista que s’atura a recordar-nos que ens queda encara el mes de desembre per fer un nou rècord. Sí, vivim en una competició inacabable, en una època en què el passat, si es mira, generalment només és perquè el volem superar. És sobretot per això que ens interessa. Segle XXI. El segle en què no es pot parar mai, un segle en què hi ha sempre coses inajornables a fer, llocs per visitar, experiències per viure i, primer de tot, rècords per batre. On anireu aquest cap de setmana? Escric això després de llegir que el moviment slow –lent– avança cada cop més de pressa. Naturalment, qui ho ha escrit s’ha afanyat a dir-nos que pot semblar una paradoxa. Ho és. Però també és cert que cada cop hi ha més llibres de lectura lenta a l’abast de tothom, i més slow cities, ciutats que aposten per la lentitud i per convertir-se en el que en diuen “petits oasis de calma”. També hi ha cada vegada més persones que s’apunten al moviment slow sex i a Amèrica o a Catalunya n’hi ha que ja parlen de l’slow schooling –escolarització lenta–, que és –no en tinc cap dubte– una tendència que va a l’alça. Aviat llegirem Proust en lectura lenta, que és també com devia escriure ell i la millor manera com el podem entendre. I aprendrem a viure com el vellarcàs del meu gos. Hores i hores mirant la paret. Empanat, que diu la meva filla en comptes d’entotsolat. Però el cas és que, a poc a poc, va batent rècords i sumant anys de vida.