Keep calm
Les vergonyes de Vox
Aquest món tan apassionant però a la vegada tan endogàmic que és Twitter bullia la setmana passada a causa de l’anunci que TV3 emetria un reportatge sobre Vox: aquest partit que fa quatre dies gran part de la gent ni coneixia i que avui és en boca de tothom. Alguns usuaris es queixaven que, amb l’emissió, la nostra el que feia era blanquejar una opció política molt perillosa. Com més parléssim de Santiago Abascal més creixeria Santiago Abascal. I es posaven exemples de com l’avui blasmat Jean-Marie Le Pen va multiplicar les seves expectatives polítiques al mateix temps que incrementava la seva presència en els mitjans.
La veritat és que no puc compartir ni aquestes apreciacions ni aquesta manera de plantejar-se el paper dels mitjans públics. Vaig veure el documental d’Euskal Telebista que va emetre TV3 dimarts al vespre i no em va semblar en cap moment que allò que s’hi explicava pogués ajudar en res ni el pistoler Abascal ni el projecte de Vox. En el documental vaig veure un partit i un líder messiànic que es proclamen antisistema quan en realitat són el moll de l’os del sistema. Abascal, que va fer del fet de ser considerat una víctima d’ETA un modus vivendi, ha estat alletat per personatges com ara Esperanza Aguirre, José María Aznar i la pitjor màfia cubana que viu a Miami. Abascal, que ha passat gairebé tota la seva vida vivint del diner públic, hauria de respondre sobre quines han estat algunes de les seves ocupacions –ben remunerades, per cert– a la Comunitat presidida per doña Esperanza.
No. Fer bons reportatges (per cert, felicitats, TV3, per l’èxit d’audiència) no blanqueja ni Vox ni el feixisme. El que els blanqueja són les entrevistes massatge de les televisions privades espanyoles. És normalitzar-los, com fan Casado o Rivera. O agafar la mateixa pancarta, com han fet Iceta i la plana major del PSC en les manifestacions d’aquest invent anomenat Societat Civil Catalana. Algun dia, per cert, també hauríem d’investigar, com en el cas de Vox, d’on procedeix el seu finançament. Dels seus 75 socis segur que no.