Talleu, no és bona

La setmana passada vam entrar en un cercle més profund d’aquest infern orwellià en què s’està convertint la Catalunya del procés: ara, fer un míting polític perfectament legal, se’n diu feixisme; anar a rebentar-lo, se’n diu antifeixisme. La setmana que ve, un mes després de demanar una reunió conjunta entre el govern català i el de l’Estat, aquest serà rebut per aquell amb una exhibició de capacitat sabotejadora que recaurà sobre una majoria de ciutadans immersos en la confusió. Davant d’una força subversiva com els CDR, o com se’n vulguin dir aquesta temporada, el govern de la Generalitat pot fer dues coses: o desarticular-los, i per això disposa d’un cos de 16.000 policies, o posar-se’n al capdavant i dissoldre els Mossos d’Esquadra. La línia escollida és esquizofrènica: qualsevol dia festiu es beneeix els addictes a la trencadissa, l’endemà al matí s’envien els policies a fer la seva feina i a la tarda aquests queden desautoritzats per haver-s’hi deixat la pell. Això no és un govern sinó el gabinet de propaganda dels agitadors, res que pugui durar gaire. Sembla que no va quedar prou clar l’any passat que ja no era hora d’alimentar més fantasies sobre la independència sinó de mantenir la màxima unitat possible en defensa de l’autogovern; ja que la pròxima intervenció de l’Estat desarticularà estructures autonòmiques que semblaven intocables pel que fa a seguretat, ensenyament i comunicació. Per això calia situar al capdavant gent amb una certa claredat d’idees, no pas algú amb instints autodestructius.