LA GALERIA
Un sabater singular
Si tot va tal com ha d’anar (ho diu així en Carles Casanovas del grup Port Bo), avui a Figueres es representarà La balada del sabater d’Ordis, un gran espectacle musical, poètic i teatral pensat, forjat i compost pel cinètic amic Carles Coll, que, malgrat tot, no està mai quiet. Es tracta d’un dels actes més importants en aquest Any Fages, commemoració dels cinquanta anys de la mort del poeta empordanès, autor d’aquesta obra. És situada a Ordis, on visqué i morí Anton Iglesias (1864-1943), un sabater pegot que perdé el cap per la mort d’un fill i l’abandó de la seva esposa. Un dia deixà la feina, marxà de casa i es dedicà a córrer pels camins de l’Empordà. Quan bufava la tramuntana, la dirigia amb un tros de canya i això serà interpretat per un altre bon amic també, l’Enric Matarrodona, que va ser director d’aquest diari que ara vostè té a les mans, director de Televisió Girona i president del Col·legi de Periodistes de Girona. Un polifacètic quasi estil Renaixement, l’Enric. Originàriament La balada del Sabater d’Ordis és un llibre de poemes de Fages de Climent, publicat l’any 1954, amb pròleg d’Eugeni d’Ors i il·lustracions de Salvador Dalí, company d’escola i amic que fou del poeta.
Carles Coll insisteix en el tema. Ho dic perquè l’any 2003 estrenà a Figueres un concert espectacle sobre la mateixa obra de Fages, que portà a diversos pobles i ciutats del país, amb una última representació al Palau de la Música. Des de fa anys he tingut sempre una bona relació amb en Carles, l’amic músic amb qui es pot parlar de tot. La seva cordialitat i obertura de caràcter és manifesta, evident i sostinguda, es tracti del tema es que es tracti, i aquesta trobo que és una seva característica essencial: l’obertura i interès per molts diversos camps culturals. A més de música, que en sap dos gavadals i mig, s’hi pot parlar de religió, de país, de política, de pintura, de personatges… però tot sovint l’home salta amb gran facilitat a les altes esferes musicals i surten Mussorgski, Saint Saëns, Smetana, Mozart, Liszt… i és que la música sempre juga amb avantatge, perquè és irrefutable. Si hagués de resumir en una frase la vida d’en Carles, que ha resultat ser el promotor particular musical més important i peculiar en aquest nord-est català, seria aquesta: “De l’Empordà, amb la música a coll, arreu del món.” A coll (Coll), mai millor dit.