De cara a la paret

Els hem vist filmats i fotografiats amb profusió. Alumnes d’un institut periparisenc agenollats en un solar, uns de cara a la paret i d’altres –trampa!– amb el cul sobre els talons. Diu que havien participat en aldarulls, cremat papereres, robat bombones de gas i alguns atacat la policia que els va fer posar una estona d’aquesta manera. Als que tenim prou anys, això de ser obligats a agenollar-se de cara a la paret ens ha recordat quan anàvem a escola i, per alguna malifeta, el mestre ens castigava així. En comparació amb la foto francesa, al nostre correctiu a vegades s’hi afegien graus de severitat. Posar els braços en creu i mantenir-los-hi una bona estona. Segons com, hom col·locava alguns llibres a sobre de les mans obertes dels braços en creu. I excepcionalment eren posats uns grapadets de sorra granada sota els genolls. Síntesi del que era tan poc corrent com cert: agenollats sobre sorra, de cara a la paret, amb els braços en creu i amb un parell de volums a sobre de cada mà que ai si queien. Tot plegat sotmès a la mirada de tota l’aula. Parlem de quan aquest país transitava del sèpia al Kodacolor –a l’Empordà, al Melicolor–. Ha passat mig segle i la talaia ha canviat. Els mestres d’abans comptaven amb la complicitat dels pares fins i tot en els càstigs; avui, en canvi, el tracte dels gendarmes ha semblat humiliant, cruel, escandalós... als pares i a tot Occident. Llavors ningú considerava que ens humiliessin quan, si no portàvem els deures o no havíem estudiat la lliçó, tocava agenollar-se, etcètera; o si parlàvem a classe, o –a vegades el mestre s’equivocava– si suposadament havíem parlat a classe. Avui a Europa és jutjat intolerable fer que s’agenollin adolescents que han participat en aldarulls en els quals s’ha arribat a agredir la policia. Extrapolem els fets. Costa d’imaginar-se quin càstig haurien prescrit els mestres antics si els alumnes haguessin incendiat una paperera, violentat la Guàrdia Civil... En canvi, quin càstig proposarien per als manifestants lycéens els mestres i la ciutadania d’ara? Enviar-los al racó de pensar? Prescriure una redacció sobre l’incivisme i la no-violència? Ja trepitjant la línia vermella de la correcció en les aules occidentals, alguns, amb el posat condigne que exigeix la ‘tolerància zero’, potser proposarien d’amonestar-los severament, això sí, un cop els que van calar foc, robar, agredir... s’haguessin voluntàriament identificat. Les coses, sempre a fi de bé, han ben canviat!