La roba bruta

De fet, no sé pas de què ens estranyem en tot aquest afer dels casos de pederàstia protagonitzats per eclesiàstics i que la jerarquia catòlica ha intentat amagar durant anys. De fet, és el que ha fet sempre. La roba bruta és renta a casa, sobretot, si aquesta és molt bruta, com és el cas. De petit, recordo el cas d'un religiós que va desaparèixer de cop i volta de l'escola. Temps després vam saber que tot plegat estava relacionat amb un cas de tocaments a un nen del centre. Va pagar aquell home pel que va fer, com hagués estat de justícia? No, és clar, que no, tot i que, això sí, es devia confessar... La roba bruta és rentava a casa i no calia que la resta de la societat ho sabés, encara que el mal fet fos superlatiu i mereixedor d'un càstig exemplar. Sortosament, com deia Dylan, els temps han canviat i ara l'Església ja no pot fer bugada en privat. La societat actual diu prou a certs privilegis medievals. Amén.