L’exemple d’un canari

La cabina de premsa d’El Punt Avui al Congrés té com a veí des de fa deu anys Joaquín Anastasio, un periodista i company que combina el bon ofici a peu d’obra per a La provincia de Las Palmas i La opinión de Tenerife i la discreció de qui no necessita la notorietat del soroll. Però el que ve ara no neix d’un biaix de veïnat ni del que a Madrid en dirien simpatia entre perifèrics. El dia que el diputat del PP per Cadis Alfonso Candón deixava l’escó al Congrés per anar al parlament andalús, el diputat d’Units Podem Alberto Rodríguez va pujar a la tribuna d’oradors a dir el que feia temps que dubtava si havia de dir o no: “Mai hauria pensat que diria una cosa així en aquesta cambra, i menys a un diputat del PP, però el trobarem a faltar. I li diré una cosa que crec que és de les coses més boniques que es poden dir a algú: és vostè una bona persona i posa qualitat humana a aquest lloc.” Candón es va emocionar. Irònicament, l’elogi al del PP venia del diputat menyspreat fa dos anys per la popular Celia Villalobos, quan va dir: “M’és igual que portin rastes, però que les portin netes perquè no m’enganxin polls!” Però encara més irònic és que l’afecte del diputat d’Units Podem amb el del PP arribés la setmana que el grup del PP al Congrés celebrava la copa de Nadal i que diputats i diputades populars –dir el seu nom danyaria les seves carreres?– reconeguessin que tenen una bona relació i en algun cas amistat amb diputats independentistes d’ERC i del PDeCAT. I quin problema hi ha? Que aquests que en privat deien això poc abans aplaudien que Pablo Casado afirmés que a Catalunya “hi ha veïns que no agafen l’ascensor amb altres veïns”. Com si tots els ascensors a Madrid fossin una àgora d’amistat on tothom parla com Paulo Coelho! Si algú té alguna cosa a dir per humanitzar el rival com ha fet el canari Rodríguez, potser no cal esperar al decés o a l’abandó de l’escó per compartir-ho. I aquí es publicarà una vegada i una altra, fins que deixi de ser notícia.