Aules en perill

En Jan té 5 anys, viu en un poble del Maresme, va a l’escola pública i tot just comença a descobrir el món que l’envolta. Un bon dia la mestra de la classe de P5 va proposar als nens i nenes pensar una paraula bonica, escriure-la en un full i dibuixar el que els suggerís. Després els penjarien tots a les parets de l’aula. En Jan va decidir que pintaria la llibertat. L’havia sentit a casa en converses dels pares, però també al carrer i l’havia vista escrita en balcons del poble sobre un tros de tela o de cartró; molts cops al costat d’un llaç groc, que també havia vist enganxat a la roba de moltes persones, en balcons i fins i tot a la plaça de l’Ajuntament.

Va arribar l’hora de dibuixar i en Jan va començar a ajuntar peces i idees segons li va semblar. Hi va escriure la paraula al mig. A sobre, hi va pintar un cel en blau; a sota, hi va posar un prat ben verd; hi va afegir algunes flors vermelles i també unes formes que volien representar muntanyes. I al final, a baix de tot, hi va enganxar un llaç groc, com els que havia vist pel carrer.

El dilluns va anar a escola i va entregar el seu treball il·lusionat, com la resta de nens, però mirant i mirant va veure que el seu no el penjaven a la paret. La mestra l’hi va tornar. Al dia següent, els pares van anar a preguntar a la mestra i els va quedar clar que el llaç groc era un problema i que la mestra no en volia, de problemes. No els cabia al cap que el dibuix d’un nen de 5 anys pogués ser discriminat d’aquella manera i van insistir, però el cap d’estudis va ser una mica més que inflexible, va dir que l’escola no era lloc per a símbols i, com a prova, va posar el llaç groc al mateix sac que l’esvàstica.

El pedagog potser és causa perduda, però exemplifica com l’estat d’excepció que viu Catalunya ha entrat també a les aules. En Jan no va voler mutilar el dibuix i el té penjat a casa. Ja sap què és la llibertat i també la injustícia. La seva escola, com d’altres, viu sotmesa a un marc mental imposat des de fora i és capaç d’expulsar d’una aula de P5 la llibertat per deixar-hi entrar la censura per por d’una criminalització injusta, la manipulació mediàtica perversa i una amenaça judicial insuportable.