Keep calm
Caramelets
No n’encerten ni una: primer la dreta més cavernícola proclamava que això de la independència s’enfonsaria com un suflé. No han llegit cap llibre? No han escoltat mai? Però és que ara, en nom d’una esquerra que és una quimera, l’Estat espanyol ha pensat: tate, ja ho tenim! Els donem uns caramelets, i com que són sentimentals, se’ls empassaran i encara ens donaran les gràcies. Els caramelets eren posar a l’aeroport del Prat el nom de Josep Tarradellas. Senyors: el nom el triem nosaltres. I el Prat ja ens està bé. El segon caramelet era fer veure que l’assassinat del president Companys havia estat un error. Ni tan sols demanen perdó els molt brètols!
Què han escoltat? Estan convençuts que el català és una mena de patois, que fa de “paletos”. Sort en van tenir a les amèriques de compartir una llengua de primera, com és el castellà! I finalment consideren que fora d’Espanya s’està molt malament. Portugal no opina el mateix. Ni totes les colònies americanes que no han volgut saber res més d’Espanya d’ençà que van ser lliures.
L’Albert Rivera ensenyava un Cavall Fort amb el mapa dels Països Catalans, completament astorat: són expansionistes, i colonialistes! S’exclamava l’analfabet. El malentès és tan sensacional que fins i tot un suec ho entén millor que un espanyol.
La qüestió de fons només és aquesta però: com s’ho faran econòmicament sense Catalunya? Sense els Països Catalans? I els agafa una tremolor colonial. A la ignorància històrica s’hi ha d’afegir que vam ser vençuts per les armes, per tant, els pertanyem. Som una colònia i res més.
Els partits espanyols d’esquerres amb prou feines si ho entenen. Només sembla paradoxal que ho entenguin millor a la resta d’Europa que no a l’Espanya tradicional. Volem diàleg!, clamen, però volen dir sotmetiment. Volen dir pegar-nos i empresonar-nos. Ai!
Per cert: avui és Nadal, i vull aprofitar per desitjar-vos un feliç Nadal a tothom. Encara que no sigueu independentistes...