Els binocles del rei

Un cop sentida l’arenga del rei, em reafirmo en la teoria, ja acceptada per quasi tots els habitants d’aquest Estat: des de Madrid no es veu el territori. És conegut que des de la cort mai no es veu el poble... El dignatari reial segurament és el que posseeix menys capacitat per adonar-se de qui són els seus súbdits i de quin és l’espai del seu regne. El discurs Nadal-2018 ha evidenciat un cop més la teoria.

A les versions que s’han fet de la cort de Versalles, en cinema, i en una recent sèrie televisada, es reflecteix aquesta realitat. El rei i el seu entorn, en aquell cas Lluís XVI de Borbó, formen un microcosmos amb les pròpies dinàmiques. En una realitat paral·lela, que converteix en dramàtica la situació establerta entre el monarca i els seus súbdits. Mentre que la cort vivia a la plena opulència el poble no tenia pa. Literalment.

No se n’escapa pas Felip VI de Borbó, rei d’Espanya, del model. En les paraules del 24 al vespre, mai no va sortir exposada la veritable problemàtica que actualment té plantejada el regne: el desig intens de la nació catalana d’utilitzar el dret de l’autodeterminació. Com si li fes basarda anomenar Catalunya fa revolts i giragonses, expressant que cal estar tots units, no separar-nos mai, viure ben amics i coneguts.

Parlar la nit de Nadal com si es dirigís a una societat diferent de la que es mou per sota del seu setial intensifica el rebuig que sofreix arreu.

La ceguesa de sa Majestat és també característica del conjunt de les oligarquies que des de sempre tenen el poder polític a les mans i, com el rei, no veuen el territori. Més enllà de l’escandalosa xarxa de comunicacions, cal analitzar el resultat de l’anàlisi feta per Solbes i Castells que exposen una situació impressionant després de la distribució del resultat dels impostos, només a 4 autonomies –Madrid i els Països Catalans– se’ls retorna menys del cotitzat. Catalunya i els 16.000 milions, és ben sabut.

Desconeixem si Sa majestat ignora aquesta situació. Però el cert és que, per Nadal, fa un discurs indigne d’un personatge que, posat al cim del regne, sembla oblidar la manca de projecte que ha dominat Espanya: la carència d’una estructura general del territori.

Atenció, majestat. No només és Catalunya qui refusa el vostre discurs... A Castella i Lleó ha nascut la consciència d’aquesta carència, com els castellano-viejos manifesten d’amagatotis.

Només sou el monarca, és clar. No sou pas responsable directe del desgavell, és clar. Però, potser hauríeu d’agafar els binocles i mirar més enllà de La Zarzuela i de les muralles de riquesa que envolten l’oasi madrileny. Us emportaríeu una sorpresa. O no?