Xifres en positiu, malgrat tot

Ja fa prou mesos que s’ha vist que les visions més tremendistes sobre l’evolució de l’economia catalana eren no només errònies sinó, en la majoria dels casos, interessades. Però les dades del 2018 tornen a donar la raó als que defensen que l’economia productiva catalana continua sent capdavantera, tot i la realitat d’una crisi global. Això no vol dir, però, que aquesta millora econòmica general estigui repercutint d’igual manera en tothom, en gran part per culpa del fet que moltes de les decisions que es podrien prendre per revertir aquesta situació es prenen en centres de poder allunyats de la realitat catalana, com ara a Madrid.

Les dades macroeconòmiques del 2018 tornen a demostrar que l’economia catalana funciona. Des del novembre del 2017, l’atur ha baixat en 394.000 persones; Catalunya ha captat fins al segon trimestre 645,6 milions d’inversió bruta estrangera, xifra que significa un descens del 16%, inferior al patit a la resta de l’Estat, del 21,7%; Catalunya va batre, al llarg del primer semestre, el seu rècord històric d’exportació per part de les empreses catalanes, amb més de 36.000 milions, més del 25% del que s’exporta des de tot l’Estat, etcètera. A més, durant el període comprès entre l’octubre del 2017 i el juliol del 2018, només un 0,59% de les empreses catalanes van aprofitar el decret del govern del PP per marxar de Catalunya, concretament 2.500 empreses amb 3.700 codis fiscals.

Tot plegat, més altres dades com ara l’augment del nombre d’habitants a causa del seu atractiu, mostra que Catalunya continua sent un motor econòmic tot i el procés. La intranquil·litat, real o fictícia, d’alguns s’acabaria, però, si hi ha hagués la tranquil·litat d’un referèndum acordat.