Els millors desitjos

Acabem de començar un nou any que coincideix amb la declaració explícita dels millors desitjos. Un nou any que es presenta molt interessant. Un any d’eleccions que ens farà estar més atents que mai en tots els esdeveniments que ens afectin com a ciutadans. Les eleccions municipals seran una prova de foc més en un procés polític convuls, amb polítics empresonats i a l’exili. Això, vulguem o no, marcarà l’agenda diària. Per tant, la primera cosa serà desitjar-nos a tots plegats un bon any. I com que serà un any de molta activitat, us apunto quins seran alguns dels temes que anirem tractant en aquests primers sis mesos. Us demano comprensió per si alterem l’ordre o el contingut, ja que els viaranys de la realitat i les seves conseqüències per als gironins són inescrutables. L’element que farà d’eix vertebrador serà la preocupació dels ciutadans respecte al dia a dia, i com aquesta troba resposta en els nostres governants. Serà any de promeses i de balanços parcials, interessats i ideològics en els quals haurem de parar esment.

Com es comuniquen els ajuntaments i els seus alcaldes amb els ciutadans? No és un tema menor, ja que la comunicació d’avui es fa des de xarxes socials i informacions d’impacte mediàtic. Tots els ajuntaments tenen els seus assessors en matèria d’imatge i la comunicació directa i transparent és un dels punts febles que tenen els principals responsables de les grans ciutats. Parlarem de les conseqüències que té la presència del comerç electrònic en el petit comerç, sobretot els de productes no alimentaris. Enfocant les eleccions municipals, convindrà fer un balanç des de la ciutadania, en paral·lel amb la dels partits polítics, en temes monogràfics com ara l’urbanisme desestructurat i indefinit que llueix des del passat però sense definició de futur. Quina aproximació fem de la cultura per a tots els gironins? Des de fa més d’una dècada ens movem dins d’uns mateixos paràmetres de cicles, actes i programes que no arriben a tothom. La seguretat, element clau en el benestar de tots, segueix essent un punt discutit i discutible. Tenim el suficient control sobre els compliments de la normativa en matèria de seguretat?, ens sentim segurs? Tenim suficient policia i aquesta és visible com pertocaria? Segurament que no i ens aproximarem al sentiment ciutadà sobre aquesta qüestió. Respecte a la cohesió social s’han pres iniciatives per acollir els més febles però encara tenim una ciutat dividida entre sectors benestants i els que no ho són. Girona és una ciutat educadora però, més enllà dels manteniments de les escoles, podem pensar en un nou model educatiu per a la ciutat? L’educació com a instrument de cohesió social haurà de ser un dels centres del debat ciutadà en els propers mesos. El transport i la vialitat, vinculats a l’urbanisme vigent, combinats amb la sostenibilitat, s’han de repensar. La feblesa en la presa de decisions, la desprotecció dels vianants, l’ocupació de la via pública per part de diversos sectors turístics i gastronòmics han de ser debatuts amb autocrítica. L’aparcament, les connexions del transport amb altres àrees metropolitanes, són altres temes que requereixen una reflexió rigorosa i a llarg termini. Finalment, la hisenda, els impostos i les taxes. Girona podria servir de model, qui sap si emmirallant-se en el passat i vivint de la inèrcia viscuda en la dècada dels anys vuitanta. Segueix faltant molta autocrítica i capacitat innovadora. El cofoisme instal·lat des de fa dues legislatures ha de donar pas a una nova definició de la ciutat que superi les grans transformacions de fa tres dècades. Intentarem aproximar-nos-hi amb la millor voluntat i des de la quotidianitat, sempre apriorismes. Simplement farem d’altaveus crítics, constructius i honestos amb nosaltres i amb la ciutat.