Uh, oh, no tinc Vox

Es van repetint, amb o menys freqüència, amb més o menys fortuna, les crides a la moderació dirigides a l’independentisme i que, de retruc, ajudin Pedro Sánchez a aprovar els pressupostos generals de l’Estat. L’objectiu d’aquesta recomanació és que el PSOE continuï governant uns quants mesos més i evitar un avançament electoral a Espanya que comporti un govern suportat pel tripartit PP, Ciutadans i Vox. No entra dins de les funcions d’aquest humil articulista aconsellar o desaconsellar els partits a prendre una decisió o altra. Però sí analitzar en quines circumstàncies es fa aquest pressing. Per començar, aquest supòsit parteix de la idea que si el PSOE cau, automàticament hi ha d’haver una victòria de les dretes espanyoles. En cap cas es preveu que la societat espanyola atorgui la victòria als socialistes per, entre altres coses, treure’s de sobre la dependència dels independentistes. Bé doncs, si això és així, caldria subratllar també que la responsabilitat política resideix en la societat espanyola, el seu govern, els seus partits, i no pas en el moviment independentista. En unes eleccions, no només hi ha les paperetes de Casado, Rivera o Abascal. I en segon lloc: aquest pronòstic de derrota electoral del PSOE i govern del PP suportat per Ciutadans i Vox es manté per quan hi hagi eleccions ja siguin anticipades o quan toquen, la tardor del 2020. Per tant, si això és així, també resulta lògic pensar que l’independentisme no vol cremar la carta d’un desgast intern si dona suport als pressupostos si al cap d’uns mesos hi ha d’haver un tomb. I per acabar: per què sempre la petició de renúncies sempre van en la mateixa direcció? M’explico: per frenar l’ascens de Vox (no despertar la fera) es reclama seny a l’independentisme. Vox està en contra dels matrimonis homosexuals. A algú se li ocorre que, per por a un ascens de la ultradreta, es plantegi una il·legalització d’aquests matrimonis? No. Perquè si fos així, ja haurien guanyat.