Torna l’urbanisme més salvatge
La defensa del territori contra les especulacions urbanístiques, en aquest cas centrades a la Costa Brava, tornarà a ser aquest any que acabem d’encetar un repte per a totes les administracions. Començant pels ajuntaments, que són els primers que poden incidir en la preservació del patrimoni natural per la seva proximitat i implicació. No ho tindran fàcil, ho estem veient amb les desenes de projectes que s’estan tramitant per edificar en zones fins ara intocables. Les organitzacions ecologistes, com ara SOS Costa Brava, s’han mobilitzat per intentar frenar aquest despropòsit urbanístic, que, una vegada més, busca escletxes legals per sortir-se amb la seva.
No és un fenomen inèdit però nous elements s’han aliat per aplanar el camí als especuladors. En primer lloc, la lenta recuperació del sector immobiliari, que ha impulsat el desembarcament de grups inversors disposats a adquirir a bon preu els terrenys que l’esclat de la bombolla havia arraconat. Juga a favor seu la globalització del mercat, que permet grans concentracions de capital a la recerca de l’exclusivitat dels paisatges. Poderoses corporacions remotes han substituït els constructors locals i ja no situen els costos entre les seves prioritats.
En segon lloc, molts dels ajuntaments amb terrenys cobejats tenen pendent de desenvolupar els plans municipals d’ordenació urbanística, i disposen de l’únic paraigua d’una llei estatal que també té degoters importants. Per exemple, ho hem vist amb casos recents, la possibilitat de talar arbres simplement fent una comunicació al consistori afectat. L’ofensiva és ferotge i la necessitat de fer front comú entre les diferents administracions, indispensable.