Cuidem la primària

Assumir la responsabilitat de dirigir el Departament de Salut vol dir assumir que cal donar l’impuls polític necessari perquè els reptes esdevinguin transformacions. L’atenció primària ha de ser l’eix vertebrador del nostre sistema de salut, SÍ, en majúscules. Està llargament parlat, debatut i consensuat, escrit i a la boca de tothom. Però posar el SÍ en majúscules vol dir actuar des del primer moment, i amb intensitat de direcció, per convertir veritablement l’atenció primària en el centre i eix del sistema.

Catalunya té un gran sistema públic de salut, del qual la ciutadania se sent orgullosa, tot i saber que a l’infrafinançament crònic que patim per part de l’Estat espanyol, s’hi van sumar les retallades. L’estructura del sistema ha patit, s’ha fet mal en primer lloc als nostres professionals, però també hi ha hagut inversions aturades durant anys i equipaments que no s’han renovat a temps.

L’àmbit que segurament ha resultat més perjudicat ha estat el de l’atenció primària. Per aquest motiu, ens ocupa i hem d’actuar. Vam enfilar l’agulla des del primer dia i el mes de setembre, en el I Fòrum de Diàleg Professional (un espai de treball comú amb tots els actors del sector de salut per afrontar els reptes de futur), vam definir que l’atenció primària és una de les prioritats. Una prioritat per a tothom. No només pel govern o pel Departament de Salut, sinó també pels professionals, pels col·legis, pels sindicats, per la ciutadania... Entre totes i tots hem de cuidar la primària.

En aquest marc, el mes de novembre passat es van plantejar un seguit d’accions a curt, mitjar i llarg termini per reduir la sobrecàrrega als professionals de la primària a l’Institut Català de la Salut (ICS), que és el principal proveïdor en aquest àmbit. Unes mesures que suposen una injecció econòmica d’uns 100 milions d’euros. Aquestes accions suposaran la contractació de més metges, més recursos per a substitucions, recuperar el 100% del pagament per objectius (DPO) o facilitar l’autoorganització dels equips, entre d’altres.

El compromís principal era començar a implementar els acords des del primer moment. Així, el govern ja ha aprovat un acord per poder contractar a l’ICS especialistes extracomunitaris que s’han format al nostre país; el pla integral d’urgències de Catalunya (PIUC) té per primer cop aquest hivern una partida de 3,2 milions d’euros per a primària, clau quan entrem en període d’epidèmia de grip, i que suposarà reforçar l’atenció domiciliària i les visites espontànies; s’ha unificat l’horari de funcionament de tots els CAP fins a les vuit del vespre per millorar l’equitat territorial i afavorir la conciliació laboral i professional, tal com feia temps que ens demanaven els professionals, i ja s’estan millorant les condicions dels professionals en el servei de l’atenció continuada i urgent. A més, s’està analitzant com es pot reforçar l’important paper que juguen les infermeres en l’atenció primària amb un model que maximitzi l’exercici de les seves competències professionals.

També ens hem compromès, que les mesures que reforcen la primària de l’Institut Català de la Salut, convé adequar-les al 20% de la primària gestionada per altres entitats. La nostra primària és símbol de proximitat i, per tant, també d’equitat. Les bones pràctiques, mesures i acords les volem fer extensibles a tot el sistema.

És per aquest motiu que ahir el Servei Català de la Salut va enviar una carta a tots els gerents de les entitats proveïdores del sector concertat de la primària perquè també analitzin la sobrecàrrega actual en els seus centres i detectin les necessitats i solucions per a la millor qualitat del servei. Un procés que ha de culminar aquest primer trimestre amb la implantació d’accions allà on calgui.

A banda d’aquest procés, el sector concertat va signar, el 22 de novembre passat, el II Conveni del Siscat, que, entre altres millores, permet equiparar la retribució dels professionals de l’atenció primària amb els de l’atenció hospitalària. Un conveni, que beneficia uns 50.000 professionals, i que suposa un creixement de la inversió per al personal de 339,4 milions d’euros en el període 2018/2019/2020.