De set en set
Cor ben net
Cornet era el dibuixant humorístic més estimat a la Catalunya culta del segle XX fins que la dictadura franquista va estabornir el sentit de l’humor benigne i enginyós que agrada a la gent de cor net. Gaietà Cornet (Barcelona, 1878-1945) signava els seus acudits gràfics amb el traç d’un cor. Hi posava les lletres NET a l’interior i una flama animosa al capdamunt. Josep Maria Cadena, periodista erudit, acaba de publicar a Àmbit Editorial l’obra de Cornet que va sortir en el setmanari ¡Cu-Cut! els anys 1902-1903. Va ser el ninotaire i caricaturista més fecund d’aquella edat d’or catalana del grafisme satíric amable i civilitzat. És el més cotitzat pels col·leccionistes d’art. Cornet formava part del gremi periodístic més agosarat: el dels humoristes que combinen dibuix i text per criticar polítics i autoritats de tota mena. Eren audaços sota els successius règims dels segles XIX i XX. Ho són ara en aquests mals temps judicials per a la llibertat d’expressió. Pateixen molt des que el franquisme va impregnar la societat espanyola. Els feixistes pensen que és humor la seva poca-soltada amarga, l’exabrupte sòrdid. Fins i tot practiquen l’humor negre de la paradoxa criminal: el “Viva la muerte” del general Millán-Astray; “los novios de la muerte” de sempre; i, ara, quan avisen els governants catalans que Companys va ser afusellat pel poder espanyol, i quan demanen als Reis d’Orient que fulminin el president Pedro Sánchez. El millor antídot contra tanta perversió és l’humorisme de cor ben net.