La força de Junqueras

Entre tanta fartanera i reunió familiar, les celebracions nadalenques també ens ofereixen una pausa. Aquesta dèria tan generalitzada de deixar-ho tot per “passat festes” és la manera d’exercir el tercer manament, el que ens insta a santificar-les. Durant aquests dies de repòs i recolliment podem aprofitar per reduir uns quants centímetres la pila de les lectures pendents, amb un ritme una mica més accelerat que el que permeten les estones furtives robades a la rutina. Així és com m’he pogut ventilar, entre d’altres, el llibre d’en Sergi Sol titulat Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures, que ja encadena diverses edicions i que ha tret el cap durant unes quantes setmanes a les llistes dels èxits editorials. El fet que l’autor sigui un dels col·laboradors més propers del líder polític, avui empresonat arbitràriament, fa que ens pugui oferir un punt de vista proper –gairebé microscòpic– del personatge, a partir del qual podem projectar una visió global del seu pensament, convertint en categoria la multiplicitat d’anècdotes que s’hi cusen. El Junqueras de Sant Vicenç dels Horts és indestriable del Junqueras del govern que impulsa el referèndum de l’1 d’octubre. És per això que en aquest relat s’hi intercalen les històries vicentines, les dels amics d’orígens diversos que el van ajudar a ser alcalde i que avui continuen essent els seus defensors més lleials, amb l’intens relat del seu paper determinant en la vida política del país com a vicepresident, com a ideòleg i com a pres polític. Hi entenem que, tant en la seva acció política local com en la nacional, hi ha la mateixa consciència de formar part d’una comunitat que és plural, però que té un futur en comú i que té dret a confeccionar-lo. Aquesta capacitat d’ultrapassar cotilles i clixés ha estat la principal força de l’independentisme, perquè li ha permès anar a interpel·lar més enllà de les seves tradicionals fronteres. Així ha de seguir essent.