República és transformació

Fa uns dies, un mosso li va etzibar a un forestal: “La República no existeix, idiota!”, i tothom es va esverar. D’acord que és una falta de respecte que la policia insulti els ciutadans (tot i que aquest no és un cas únic) i que un règim democràtic com la república ja hauria d’existir pel sol fet que la majoria de la població ho vulgui, com a Catalunya.

Però la veritat és que no hi ha República, per més que repetim que ho som o que la construïm. Hi ha frases que no tenen cap més efecte que provocar un estat d’ànim i, si bé han aconseguit que bona part de la població hagi desconnectat d’Espanya, si fóssim República –no ja reconeguda, sinó almenys exercida–, els habitants d’aquest país ho percebríem a través dels intents de transformació de la nostra societat.

Sobretot si tinguéssim en marxa els canvis socials que defensàvem quan promovíem el vot afirmatiu en el referèndum de l’1-O. Algun d’aquests canvis ens els impedeixen des dels òrgans de l’Estat i sembla que el govern català reprendrà ben aviat l’intent d’aplicar-los. D’altres hem renunciat a aprofundir-hi, torbats per la tempesta contra l’independentisme. I d’altres requereixen un consens difícil d’aconseguir fins i tot dins d’un règim republicà.

Aquest és el cas, per exemple, de la lluita contra l’especulació urbanística que retalla els drets a l’habitatge, que encareix el sòl i que destrueix el territori. Això és el que està succeint ara mateix a Girona, a Barcelona, en altres ciutats i a tota la Costa Brava, sense que es percebi cap intenció d’aturar-ho, sense que es detecti cap voluntat de transformació republicana.