Sense ideologia

No teníem ideologia. De fet, lluitàvem per la democràcia i la república. No són frases meves. Les vaig escoltar en la presentació de Bandera Roja, a la Llibreria 22 de boca de Jordi Borja, l’urbanista autor del llibre i el que va ser el cap visible, amb Jordi Solé Tura, en els inicis d’aquesta mítica formació formada el 1968 i que va tenir curta vida. Els seus membres més reconeguts van acabar el 74 al PSUC, on algun d’ells ja havia estat. I d’altres ho van deixar estar anys després. Va estar bé. A la sala, lluitadors antifranquistes, comunistes que ara són a Esquerra i gent que va passar o és al PSC. Al costat de Borja, Pep Quintanas, psuquero que va acabar al PSC, Xavier Corominas, bandera amb detenció, tortura i quinze mesos de presó a l’esquena, que va ser alcalde de Salt pel PSC, i Joaquim Nadal, l’historiador que ho va ser tot al PSC, en el qual ja no milita. Gemma Busquets en va fer una bona crònica. A mi, més que no pas les explicacions de Borja, home fort durant molts anys a l’Ajuntament de Maragall en nom del PSUC i home clau per entendre Ada Colau, em venien de gust les intervencions locals i algun ganivet que va volar entre Quintanas i Corominas davant la mirada múrria de Nadal. Com quan el saltenc va recordar el passat de caporal primer del professor de literatura a les casernes de Girona. Em va sorprendre una mica la desmitificació de Borja del seu passat. Com la del Maig del 68 francès recordant que al gener la cosa es va emmerdar perquè no deixaven als nois entrar a l’edifici de les noies a la universitat, cosa que va enfurismar Dani el Roig, a qui un ministre va aconsellar que si anava calent es fotés a la piscina. També el “folleu, folleu, que el món s’acaba” dins Bandera Roja que va deixar anar Borja. Em mirava en Mines i no estava d’acord amb algunes coses que es deien. Ell va estar quinze mesos a la presó i va ser torturat. Borja deia que no era el mateix ser apallissat que torturat. No ho sé, francament. En tot cas vull llegir a fons el llibre, perquè val la pena i Jordi Borja és un paio tan llarg com la seva intervenció final. Van sortir noms de la Brigada Política Social de llavors, encara ciutadans de Girona. Potser la visió gironina aniria bé que fos escrita per saber més de Bandera Roja. En tot cas, penso, potser volien el mateix pel qual es lluita ara, cinquanta anys després: democràcia i república.