Comèdia

Els experts de tots els àmbits van atabalats en la complicada tasca d’adaptar els vells costums als nous usos, mirant de casar ètica i estètica i de no perdre bous i esquelles pel camí. És millor demanar un taxi o contactar amb un VTC? S’ha de passar la nit en un hotel o en una casa Airbnb? Anem a comprar a les botigues de tota la vida o a través d’Amazon? Dinem de restaurant o que un Glovo ens ho porti?

Els interrogants són molts i no són gens senzills de resoldre, però per sort encara hi ha algun oasi on casar passat, present i futur està més clar i no planteja en absolut un debat de consciència irresoluble, ans al contrari. El poeta, assagista i traductor José María Micó, especialitzat en el Segle d’Or i en el Renaixement italià, acaba de publicar a Acantilado Comedia, de Dante Alighieri, una de les grans obres de tots els temps sobre la condició humana, les seves grandeses, les seves misèries i totes les conseqüències que se’n deriven. Micó defensa amb bon criteri que un clàssic té una vida pròpia i que cada època té una manera específica d’acostar-s’hi i que ara havia arribat el moment de donar llum a un projecte que feia molt temps que li ballava pel cap, des que de jovenet la va llegir sense saber italià i es va prometre que quan en sabés ho faria. El moment ha arribat ara, als 56 anys, a l’edat que tenia Dante quan va morir.

A Micó no li agraden els reptes fàcils i no va aprendre italià anant a una acadèmia, ho va fer llegint Dostoievski, el Lazarillo de Tormes o el Quixot en italià, imaginant el significat dels mots i treballant paraula a paraula fins a arribar a traduir l’obra cabdal d’Alighieri. Ara planteja aquesta aproximació a Comedia, sense l’adjectiu Divina que s’hi va afegir després, sota una òptica molt contemporània destinada a aconseguir que sigui una peça actual que es pugui abordar sense prejudicis i amb tots els elements per convertir-la en una lectura plaent, dinàmica i apassionant.

Ha sacrificat la rima a canvi d’aconseguir més fidelitat al text original i ha buscat amb desesperació un relat sense arcaismes, adaptat a l’estètica, a la necessitat i al gust dels seus contemporanis sense que això impliqui en absolut trair les essències de l’original. En aquest sentit, a més del treball filològic, es pot dir que Comedia amaga també un rerefons sociològic i psicològic per anar conjugant un clàssic amb les complicades expectatives socials i culturals actuals. El conjunt és un llibre que, gràcies al pròleg, als comentaris i a la traducció, enganxa amb la força d’una novel·la d’intriga, vencent i superant els condicionants de l’espai i del temps per convertir-se senzillament en passió lectora, en una història viva que ens explica i que ens identifica més enllà de les èpoques. Una feina divina.