Classisme a les classes

La setmana passada es van difondre panoràmiques de la indestriable relació entre formació i mercat de treball. Una, el balanç de la inserció laboral dels ensenyaments professionals, que Educació va presentar de bracet amb el Consell de Cambres. També, Metròpolis Barcelona i la Cambra de Comerç van divulgar una síntesi econòmica i laboral. Tots els responsables institucionals van insistir en la necessitat de continuar promocionant i prestigiant la formació professional com un dels millors vehicles per trobar feina, especialment per als joves.

El problema de treballar amb xifres sovint fa que fins i tot l’expert més benintencionat obviï alguns imponderables. I és que vivim en una societat empeltada de classisme, on encara preval el posat petitburgès que la nena o el nen han d’anar a la universitat sí o sí, i que això de l’FP és per als nois i noies de barriades o de famílies amb pocs recursos o intel·lectualment menys dotats. Aquesta actitud es dona més en les classes mitjanes i altes que no pas en les baixes, on el sedàs de la matrícula a la facultat és lamentablement econòmic i no tan lligat a l’aparença. Per deixar-ho clar: el problema no és que ara tothom –llegiu-hi “els de baix”– vulgui anar a la universitat, és que “els de dalt” continuen col·lapsant l’accés a l’ascensor social, alguns, com hem vist, fins i tot comprant títols en centres d’ètica dubtosa. Hi ha, doncs, feina a superar prejudicis i a admetre que la dignitat real no ve de la professió, l’ofici o l’orla penjada al despatx.