Negacionisme d’estat

La delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, ha defensat l’expeditiva acció de la policia espanyola en detenir dos alcaldes, un fotoperiodista i vuit persones més sense ordre judicial i bàsicament per identificar-los, comunicar-los una acusació per desordre públic a les vies del TGV a Girona l’1 d’octubre passat i entregar-los una citació judicial. La delegada nega cap il·legalitat, irregularitat, vulneració de drets, ni excés en l’actuació policial, ni tan sols en el fet que a l’advocat de dos detinguts se li negués l’accés a la comissaria pel fet de parlar en català.

El negacionisme de la senyora Cunillera pot resultar decebedor, però no és en cap cas sorprenent. És el mateix negacionisme que practica el ministre Borrell amb la violència policial de l’1-O quan redueix el miler llarg de ferits a només dos o quan pretén desacreditar les imatges de brutalitat policial que els mitjans de comunicació i milers de ciutadans van poder veure i difondre de primera mà, parlant de ‘fakes’. Fan exactament el mateix i de la mateixa manera que ho feien els seus antecessors en el càrrec, Enric Millo i Alfonso Dastis.

La realitat és que l’Estat actua sense fissures independentment del color del govern. Ha posat l’independentisme, la protesta ciutadana, la resistència pacífica i la desobediència al bàndol dels enemics i actua contra ells de forma especialment expeditiva, hostil i violenta, oblidant sempre que calgui i tant com convingui la proporcionalitat de les accions, la interpretació neutral de les lleis, el respecte als drets humans i civils, fins i tot els que estan expressament reconeguts en la Constitució, com ara la llibertat dels ciutadans com a valor superior de l’ordenament jurídic o el dret a utilitzar el català a Catalunya sense ser discriminat.