Girona 1939

Avui fa 80 anys sortia l’última edició de L’Autonomista, diari gironí, referent periodístic en temps de la Generalitat republicana. L’endemà, Barcelona era ocupada per tropes de Franco. Munió de refugiats arribaven a Girona en el camí obligat cap a la frontera. Fins al 4 de febrer, quan va caure en poder dels militars rebels, Girona va atendre uns cent mil forasters. Multiplicaven per cinc la població. Els vencedors foren cruels amb qui no havia marxat a l’exili. Un cas punyent fou el del periodista Carles Rahola, home pacífic, culte, respectable. L’afusellaren sis setmanes després. Un consell de guerra el condemnà a mort per tres articles publicats durant la guerra, dos d’ells a L’Autonomista, que dirigia el seu germà. L’odi visceral contra els catalanistes, dèria arrelada en la política reaccionària espanyola, portà els tribunals franquistes a aplicar sentències sanguinàries com aquesta; i a flagel·lar la llengua catalana. ¿Què hauria passat a Girona i arreu de Catalunya, però, si Negrín hagués guanyat la guerra? Feia mesos que els funcionaris arribats a Barcelona amb el govern de la República imposaven el castellà. Nacionalistes com Ventura Gassol i Carrasco Formiguera també eren perseguits en el món republicà; o havien estat assassinats com els germans Badia, independentistes, i com el periodista Josep Maria Planes; o havien mort per la causa d’un estat català federat a Espanya, com els sindicalistes Jaume Compte i Manuel G. Alba. Són màrtirs amb botxins a les dues bandes.