L’empatia de l’escriptor

L’escriptor peruà Mario Vargas Llosa ha deixat el PEN International, una veterana associació d’escriptors d’àmbit mundial que defensa la llibertat d’expressió. El motiu és un comunicat de l’entitat que exigeix l’excarceració immediata dels líders de les entitats socials independentistes, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Aquest últim, per cert, soci del PEN Català. Vargas Llosa era fins ara president emèrit del PEN International i no li ha agradat gens que vuit escriptors de primer ordre i quinze centres del PEN d’arreu del món hagin signat un manifest reclamant la fi de la repressió contra l’independentisme. Segons va explicar ahir El Mundo, Vargas Llosa va adreçar una carta al president de l’associació renyant-lo per haver donat suport a uns presos que “no ho són per allò que creuen i defensen, sinó per haver estat part activa d’un intent de cop d’estat contra la Constitució i la democràcia espanyoles”. Quan la cosa va d’escriptors, mai no se sap quins són els límits de la ficció i de la realitat.

A més d’escriptor, Vargas Llosa és un patriota peruà que es va arribar a presentar per presidir el seu país, un país sorgit, de fet, per un seguit de cops d’estat reals i d’insurreccions armades contra la Constitució espanyola de Cadis de 1812. La coherència històrica l’obligaria a renegar d’aquella independència il·legal i a tractar els seus herois com a delinqüents. La constitució contra la qual es van alçar tumultuàriament i amb violència els compatriotes de Vargas Llosa és la fundadora del nacionalisme espanyol, idolatrada pels seus col·legues de tertúlies i de manifestacions unionistes a Espanya perquè per primer cop ordenava, uniformava i pintava de modernitat pseudodemocràtica el domini cultural i polític d’un territori sobre els altres i el control d’un estament funcionarial i cortesà sobre tota la maquinària del poder.

Els peruans i la resta de pobles americans van aprofitar un moment de feblesa de l’Estat espanyol per tocar el dos. Com anys enrere ja havien fet els portuguesos. Francisco Moita, convidat estel·lar al festival Tiana Negra aquest cap de setmana, ho va agrair al públic que l’escoltava: “Gràcies a la revolta dels catalans el 1640, nosaltres avui som independents i jo parlo i escric en portuguès.” “La nostra alegria prové del vostre patiment”, va dir. Se li agraeix l’empatia, que al cap i a la fi és l’eina bàsica dels escriptors.