L’assecador

Presa i dona, doble penalització la que suporta la presidenta del Parlament Carme Forcadell, privada de llibertat des de fa deu mesos. Ho explicava en una emotiva conversa amb l’ACN en què relatava com una petita gran victòria la consecució d’assecadors per a les trenta-tres recluses del centre Mas d’Enric, al Catllar. “La presó és el reflex de la societat. Com que la societat és masclista, la presó, també. Està tot pensat per als homes”, descrivia. “Les dones aquí són menys i això fa que estiguin discriminades per ser dones, discriminades per no ser tan delinqüents”, hi afegia en un relat cru que en major o menor mesura és el que ens trobem a la majoria d’àmbits de la societat. El de la política, no és una excepció. La mateixa Forcadell ho va viure quan era presidenta de la cambra catalana havent de suportar actituds i comentaris que difícilment li haurien fet si fos un home. A Mas d’Enric, explica, promou una “revolució feminista” per “apoderar” les recluses en la conquesta de millores, la primera en forma d’assecador. L’hem sentit poc, a la presidenta del Parlament. Com també a Dolors Bassa, Marta Rovira, Anna Gabriel, Meritxell Serret, Clara Ponsatí, Meritxell Borràs, Anna Simó, Mireia Boya, Ramona Barrufet... I és de justícia reconèixer que es parla de presos polítics i exiliats i que les preses polítiques i les exiliades sempre queden relegades a un segon pla. Record i reivindicació obligats.