El futur de l’educació

Segons l’informe de l’OCDE sobre tendències que transformen l’educació 2019, el futur estarà marcat per un conjunt de fenòmens que haurien d’orientar les actuals polítiques educatives. Entre aquestes tendències es destaca la preocupació per la sostenibilitat davant el canvi climàtic; l’atenció a les desigualtats en un marc on l’increment de les classes mitjanes de la població mundial exigirà una educació de més qualitat; la inclinació de la globalització envers l’eix asiàtic i l’augment dels moviments migratoris comportaran una major diversitat de l’alumnat; l’increment de la inseguretat per l’amenaça del terrorisme global; profundes transformacions en la concepció de les famílies i els rols de gènere; un mercat laboral de més incertesa; l’emergència de moviments polítics i socials basats en el populisme i l’extrema dreta que reclamen aprofundir en l’educació cívica i democràtica; una societat cada vegada més longeva que planteja nous reptes de formació; un món que entrarà de ple en l’era de la digitalització i de la intel·ligència artificial...

La diagnosi de les transformacions sembla prou clara, tanmateix les mesures educatives proposades són conegudes des de fa temps però no acaben d’implementar-se eficaçment, si més no en el nostre context. Diem que cal promoure l’aprenentatge al llarg de la vida però continuem prioritzant la formació bàsica i postobligatòria sense una visió contínua de períodes perllongats fins a les edats avançades. En aquest sentit, per exemple, per què no podem obrir les escoles en diversos horaris a estudiants de qualsevol edat amb múltiples ofertes formatives?

L’Informe també assenyala que cal impartir una educació primerenca de qualitat, però nosaltres continuem concebent l’educació infantil com una etapa no bàsica. Es diu que cal potenciar l’educació per a una ciutadania democràtica però quasi tot el temps escolar el dediquem als aprenentatges curriculars de tota la vida. L’informe aposta per formar el professorat per atendre millor la diversitat i aquí la innovació continua posant l’accent en les metodologies sense focalitzar-la en l’atenció personalitzada de l’alumnat. Es proposa protegir els joves dels riscos i inseguretats que comporta la societat global i del big data, però en això només incidim de manera reactiva. En la formació digital del professorat continuem usant la tecnologia com a eina complementària i no transformadora del rol docent tradicional. L’informe adverteix que calen polítiques educatives de reducció de les desigualtats, tanmateix sabem que fins que l’educació no figuri en l’agenda política i social com una prioritat real no disposarem dels recursos per abordar aquest repte. Tenim, doncs, molts deures per fer.