Hipocresia sense fronteres

El 1931, Curzio Malaparte va publicar La tècnica del cop d’estat. El llibre, que va ser prohibit tant pels governs dels estats totalitaris com de les democràcies burgeses, defensa una tesi molt simple: el derrocament d’un règim no és qüestió d’ideologia, sinó de procediment. Perquè pugui sortir bé cal frenar la maquinària estatal, qüestionar els tres poders –legislatiu, executiu, judicial–, alimentar el malestar social, construir un relat sobre el deteriorament de les condicions de vida, la seguretat, els serveis públics... Si avui fos viu, Malaparte hi afegiria el paper de les xarxes socials i els mitjans de comunicació, generadors d’opinions, notícies i rumors que en aquest moment de fake news són utilitzades com a armes de guerra cultural i psicològica.

Vegem el que passa a Veneçuela, on es viu el final del règim impulsat per Hugo Chávez, centrat en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social, un model que s’ha vist assetjat per les intromissions i els boicots exteriors –sobretot dels EUA i els seus aliats–, bloquejat per la canviant situació mundial i, en la mesura que queia el preu del petroli, sotragat per una crisi social, econòmica i política en què no s’han reconegut els propis errors. És difícil lluitar contra la inflació, la pobresa i la fam, és complicat defensar una terra d’homes lliures quan una part de la comunitat internacional t’acusa d’autoritarisme i et retreu que les eleccions presidencials van ser fraudulentes, és arriscat impulsar el patriotisme hispanoamericà i el nou socialisme quan la gent ha d’emigrar i l’oligarquia no ha deixat de conspirar. Una situació de màxims de la qual sorgeix una pregunta: l’autoproclamació de Guairó, amb el suport de Trump, és un cop d’estat? Els conspiradors anuncien que s’ha de mobilitzar la ciutadania i fer un torcebraç al govern. Si és dèbil caurà, si es mostra fort es pot preparar l’opinió pública mundial per justificar una intervenció militar. Trump ha avisat. En una entrevista a la cadena Fox, el seu assessor de seguretat John Bolton va assegurar que les companyies nord-americanes tenen molt en joc, ja que un cop Maduro sigui fora “és una oportunitat de negoci que no es pot deixar passar”. No són trets a l’aire. Sorprèn que el guardià de l’ordre mundial, expert a fer caure governs de tota mena i condició, no hagi reaccionat d’igual forma en conèixer que una monarquia absolutista, l’Aràbia Saudita, es permet el luxe d’esquarterar un periodista crític, o una potència comunista, la Xina, treballa per capolar la democràcia a Taiwan i Hong Kong. No sé si allà hi aplicaran la tècnica del cop d’estat, però sí que, com va escriure Umberto Eco, en els temps actuals si ha d’haver-hi una dictadura serà mediàtica o no serà. En fi, hipocresia sense fronteres.