Operació de maquillatge

Un trasllat fins a les presons de Madrid dur, d’onze hores i en cabines individuals com taüts, però sense grillons i sense prendre els giratoris a tota velocitat. Un expedient immediat al guàrdia civil que va enregistrar el trasllat des d’una de les furgonetes del comboi, mentre encara s’espera que es prenguin mesures contra els policies nacionals que insultaven i es mofaven de l’exvicepresident Oriol Junqueras el dia que es va dictar presó contra ell, i tothom té en la retina els comiats de l’“A por ellos”. L’acceptació de gran part dels testimonis de la defensa, excepte, curiosament, de part dels proposats per la de Jordi Cuixart, l’únic sense càrrec polític dels empresonats, i de les proves proposades, en contraposició a una instrucció plena de denúncies d’irregularitats, com ara, i només com a exemple, l’ús d’informes d’un altre procediment judicial, l’obert al jutjat número 13 de Barcelona, fet del tot improcedent, o que s’acceptessin tots els informes de la Guàrdia Civil, plens de dades, si més no, estranyes, signades per un comandament que es dedicava a insultar els líders sobiranistes des del seu perfil de Twitter. El llançament d’un vídeo per a ús intern però, sobretot, extern, en què es lloa la democràcia espanyola tot i obviant totes les dades d’organismes internacionals que les contradiuen. Etcètera.

Tot plegat és una gran operació de maquillatge, de blanqueig d’una instrucció que tothom dona per fet que Europa censurarà. En realitat, Europa ja ho ha fet cada cop que ha pogut amb les euroordres. Ara, conscient d’això, l’Estat espanyol cerca la manera de fer creure que el judici té totes les garanties homologables en un país democràtic quan el procés contra l’1-0 no es pot separar en fases, és un tot. I aquest tot es basa en una venjança dels poders de l’Estat, començant per la corona i el seu discurs del 3-O, per l’èxit absolut, a nivell ciutadà, de l’1-O. Miquel Iceta deia l’altre dia que aquest judici és el fracàs de la política. I és exactament això, el fracàs d’un Estat que no sap fer política, que actua com una piconadora i obvia, fins i tot, els desitjos de la majoria de la població catalana.