De set en set
Espanya es devora
L’extrema dreta espanyolista (PP, Cs i Vox) ha convocat a correcuita una manifestació per a diumenge a Madrid per “l’alta traïció” que suposa que el govern socialista hagi accedit a nomenar un “relator”, que ningú sap què és, en la taula pel diàleg oberta entre els partits catalans (els catalans!). Fins i tot la dreta que el PSOE du incorporada en forma de barons territorials ha bramat indignada. D’aquí a denunciar Pedro Sánchez per rebel·lió i sedició ja no queda res... Passen els segles i, per molt que a l’Estat hi ha molta gent de bona voluntat que de debò respecta Catalunya i vol arreglar el conflicte parlant, no ens enganyem: la majoria hi ha estat sempre, és i seguirà sent anticatalanista. I (als fets em remeto) no es pot parlar, i ja no diguem arribar a cap acord, amb qui et considera una possessió i només et vol assimilat. Per a qui no val la teva opinió sinó només la teva submissió, com un botí medieval. Veient tal crispació, atiada per fiscals, jutges i mitjans, s’imaginen què passaria si mai un govern estatal s’avingués a negociar qualsevol votació a Catalunya, ni que fos sense efectes? Seria l’hecatombe, gairebé una altra guerra civil.
Amb l’Estat no hi ha absolutament res a fer, i paradoxalment, gràcies a aquestes reaccions, cada cop ho veu més gent a Catalunya, gent que mai ha estat independentista però a qui la ultradreta dominant allà però minoritària aquí acabarà empenyent a obrir els ulls. En la majoria de demòcrates que sí que hi ha a Catalunya és on rau l’esperança, i a fer-los veure que l’única sortida és la independència és on cal posar tot l’esforç per consolidar una majoria imparable. Caigudes les caretes, aquesta Espanya devora i espanta molts dels seus fills, i dia a dia no ofereix res més que noves raons per fugir-ne.