Drets, deures i argúcies legals

En 35 anys de conductor de vehicles de quatre rodes he pagat religiosament totes les multes que m'han estat imposades, que, puntualitzem, tampoc han estat tantes perquè tenim clar què vol dir un semàfor en vermell, un stop, un pas de vianants o una ratlla contínua. Si alguna vegada no he respectat un senyal viari ha estat per descuit, mai per omissió. Però estic dolgut amb la darrera multa que he hagut de pagar a l'Ajuntament de Girona, on vaig ser denunciat per «estacionar un vehicle on destorbi greument la circulació d'altres vehicles sense tallar totalment el trànsit de la via», una acusació infundada ja que, si bé estava aturat davant d'un aparcament de taxis, estava degudament senyalitzat i amb el motor en marxa, esperant recollir un familiar. S'ha d'aclarir que han col·locat la parada de taxis al punt més tradicional de trobada de la ciutat, que és davant de Correus, i cada dia són munió els cotxes que fan aquesta maniobra temporal. No puc precisar el temps d'espera però no superava els dos o tres minuts. I el que em va molestar més és que l'agent va posar a la denúncia que la causa de la no-notificació era que el conductor estava absent. Això és una falsedat, i quan ho vaig fer constar en el recurs que vaig presentar se'm va dir de paraula que aquest fet no era important. A més, la demora d'un mes i mig a contestar-me denegant el recurs va fer que ja no pogués acollir-me al període de pagament reduït. Davant d'aquesta implacable política recaptatòria, vaig optar per no fer cap més recurs i he acabat contribuint amb 150 euros a les arques municipals. M'ha quedat un regust de confiscació. Comprenc que la precarietat de les economies municipals ha de fer activar tots els mecanismes contributius, però fer servir aquesta mena d'argúcies legals és abusar de la ciutadania.