Urbanisme

Aquesta és la tercera entrada dels diversos articles sobre la ciutat i la visió de les principals línies d’intervenció en un model de ciutat per a la propera dècada. Ja hem parlat de cultura i de seguretat i ara ho faig sobre l’urbanisme que ens mena a les acaballes d’aquesta segona dècada del segle XXI. Una ciutat que, com a conseqüència de la posada en marxa del tren d’alta velocitat, un segle i mig més tard de l’arribada del primer tren a la ciutat, havia de significar un abans i un després en el desenvolupament urbanístic de l’àrea metropolitana que encara està sotmesa a les tensions pròpies de la capitalitat de cara a retenir determinades infraestructures en perjudici dels municipis veïns. Cap on vol anar l’urbanisme municipal en un context metropolità? És el d’una ciutat que ha vist un alentiment en la construcció de noves promocions immobiliàries i la preocupant recuperació de l’entrada sud de la ciutat amb naus desèrtiques que mostren un impacte negatiu als qui ens visiten. És la pèrdua de la plaça Salvador Dalí, Hipercor, per una permuta que l’Ajuntament va fer amb aquesta entitat farà quasi vint anys. O la del parador del Güell d’edificació límit, o de la corona de zones comercials que envolten tot el perímetre urbà llevat del sector est ja sigui per les dificultats orogràfiques que provoca l’Onyar, l’equipament del Parc Científic i Tecnològic en zona inundable, la variant de Girona i els habitatges de Font de la Pólvora i Vila-roja. O és la falta d’entesa per la futura ubicació de l’hospital Josep Trueta que contradiu la voluntat metropolitana de distribuir equilibradament les grans infraestructures. O el plantejament mediocre en la resolució dels dèficits urbanístics de determinats sectors d’una ciutat que es considera modèlica. Grans rehabilitacions, com la de l’edifici de l’antic Banc d’Espanya o la nova construcció de la Clínica Girona, representen una petita alenada d’aire fresc en un model de creixement imprevisible.

Els espais i accessos a les zones esportives de primer nivell, l’abandó del manteniment de parcs i jardins, el baix manteniment de barris que s’han envellit en les darreres dècades, la manca d’acord en la connexió entre l’estació de Renfe i el de la línia d’alta velocitat, la indefinició de la Devesa, la lentitud en el parc de les Pedreres, l’estancament en les obres de l’antic cinema Modern, la dilatada reconstrucció del pont del Dimoni a Santa Eugènia, l’amenaça de pèrdua d’aparcaments gratuïts a la ciutat, com és el de la Copa o el de la Fira de Girona, ple de sots i sense llum, les cruïlles lentes i perilloses en nombrosos punts de la ciutat i un llarg etcètera són només alguns dels dèficits a revertir. Qui lidera, avui, el desenvolupament de l’àrea urbana?

Les prioritats urbanístiques de la ciutat, amb visió metropolitana, han de preveure algunes de les següents actuacions: reconstrucció de les principals vies d’entrada i de sortida de la ciutat, calendari de finalització d’infraestructures de comunicació ferroviàries pendents, ampliar la xarxa de carrils bici, la protecció del comerç de proximitat, el pla d’ordenació dels centres culturals i la recuperació definitiva del Modern, l’actualització i manteniment dels parcs i jardins en matèria de jocs i seguretat, l’apropament dels nous equipaments educatius a la ciutat, la definició del futur equipament sanitari en col·laboració amb els altres centres sanitaris de la xarxa pública de salut, millora dels espais gratuïts d’aparcament i connexió amb el transport urbà, la resolució definitiva dels plans especials de la Devesa i de les Pedreres i la reordenació dels barris de Santa Eugènia, Sant Narcís, Font de la Pólvora i Vila-roja amb propostes urbanístiques i de seguretat. Amb això es recuperaria l’antic pla estratègic que Carles Puigdemont va signar amb els alcaldes de l’àrea metropolitana i que avui es troba en tram de via morta.