‘The real Spain’

Resulta especialment curiós que un tipus com Josep Borrell, que parla de la necessitat de “desinfectar” la societat catalana, que denuncia una “fractura” social a Catalunya al mateix temps que demonitza més de dos milions de catalans o que qualifica TV3 de “vergonya democràtica”, parli de la campanya de l’independentisme per “desacreditar la democràcia espanyola”. Però el curiós acaba resultant divertit, quan veus que la presumpta campanya no és que no necessiti ideòleg, ni executiu, ni guió, ni productor, ni veu en off, ni recursos públics o privats. Es fa sola. Se la fan sola. Amb fets.

Exemple 1. L’informe anual de The Economist situa Espanya a punt de convertir-se en “democràcia defectuosa” per la violència policial per evitar el referèndum de l’1-O i l’empresonament i judici als líders independentistes.

Exemple 2. Els senyors Dastis i Borrell, semblen ministres de propaganda parlant de fake news, per tapar la fúria policial contra ciutadans pacífics i contra la democràcia.

Exemple 3. Al Regne Unit, els escocesos van votar; al Canadà, els quebequesos van votar; a Espanya, els catalans van ser apallissats per voler votar i el seu govern, a la presó o a l’exili.

Exemple 4. La justícia europea no accedeix a executar les euroordres de detenció i entrega del jutge Llarena.

Exemple 5. El Consell d’Europa situa Espanya a la cua d’Europa en independència judicial, mentre PSOE i PP pacten la composició del CGPJ i Ignacio Cosidó, senador del PP, celebra el “control” polític del Suprem i de la sala que jutja els líders independentistes.

Exemple 6. La justícia espanyola condemna rapers per les lletres de les cançons i manté en llibertat una manada de violadors condemnats.

Exemple 7. Espanya té una segona llengua que parlen 10 milions (la novena d’Europa) i no para de boicotejar-la i discriminar els seus parlants.

Exemple 8. El ministeri de Borrell engega, ell sí, una campanya mediàtica internacional amb els recursos públics que calgui, per recalcar que Espanya és blanca i pura, i a la responsable de la cosa no se li acut res més que comparar un referèndum amb una violació. És un no parar...