A Amer i a Barcelona

Dues fotografies separades per tan sols unes hores. La primera, la d’alguns diputats del grup parlamentari de Ciutadans, encapçalats per Inés Arrimadas, a Amer, poble natal de Carles Puigdemont, en soledat a la plaça de la vila. Molta expectació mediàtica per no res. Els amerencs es van organitzar i van optar per ignorar l’acte del partit taronja, que ha fet de la provocació estratègia i de la crispació aliment. Com que no se’n va sortir, Arrimadas i els seus van decidir tornar a la pràctica de l’arrencada del llaç groc, esport en el qual són olímpics. I van marxar.

La segona imatge, la de la gran manifestació de Barcelona, en suport del dret d’autodeterminació, per l’alliberament dels presos polítics i en contra del judici de l’1-O. A la instantània, com és habitual, milers i milers de persones que es mobilitzen de forma cívica, pacífica, democràtica i transversal. Se suma a les innombrables manifestacions i actes que s’han succeït des del 2012, caracteritzades pel mateix tarannà fins i tot després de l’inici del procés que ha portat els dirigents independentistes al Suprem. S’hi juguen fins a 25 anys de presó. Els participants els van donar suport al carrer.

Soledat versus acompanyament. Arrimadas carrega contra tot i tothom però mai fa referència als que es manifesten, als més de dos milions que en les eleccions van optar per partits independentistes, als que protagonitzen els retrats més massius que els que mai ha promogut Cs. La cap de l’oposició que durant la campanya es lamentava de la suposada fractura social a Catalunya i liderava amb el PSC la reconciliació, va triturar la promesa l’endemà dels comicis i es dedica a l’agitació. Cartells al Parlament, visites a indrets estratègics, dits acusatoris i indignació, molta indignació. La política escasseja, com també l’empatia amb els que no siguin potencials votants. A Arrimadas els independentistes li fan nosa, sobretot quan, com dissabte, no es compleixen els seus plans. Perquè a Amer i a Barcelona, en silenci o alçant la veu, els que Ciutadans no vol escoltar van parlar clar.