Keep calm
Retratats
Com que els d’Amer són gent de pau, digna i educada, es van limitar a deixar-los fer. Lliurement
Aquestes accions de Ciutadans d’anar a arrencar llaços grocs, com la d’Amer dissabte passat o la d’Alella d’aquest estiu, per citar-ne només dues, són pura gesticulació que busca cobertura mediàtica. I provocar. Ja ho sabem. Però sovint els acaba sortint el tret per la culata. I no n’aprenen. S’entesten a fer lectures tergiversades d’un fet que tothom veu, excepte ells, i és que no els volen enlloc. Al Maresme, segur que ho recorden, es van trobar amb el carnisser del poble que els va parar els peus. I a la localitat selvatana, poble natal del president Puigdemont, la delegació del partit taronja es va trobar amb una lliçó de seny, de responsabilitat i de bones maneres. Sí, de modus que en dèiem abans. Perquè, a veure, no ens enganyem, ha passat tota la vida que quan a casa teva se t’hi presenta algú que no l’has convidat, pots fer dues coses: o li obres la porta i fas el paperot. O tires les persianes, tanques portes i finestres i fas la teva, que dins de casa tothom és lliure de fer el que vulgui. Sense més explicacions. Cal fer veure que dones la benvinguda a algú que no creus que es mereixi una càlida rebuda? I dic que els van donar una lliçó de maneres perquè haurien pogut, com es feia antigament, tancar el poble i que no hi accedissin. Però com que els d’Amer són gent de pau, digna i educada, es van limitar a deixar-los fer. Lliurement. Que voltessin pels carrers, al seu aire. Sense coartar-los. No crec pas que esperessin una comitiva amb fanfara, catifa i banderetes. No. Ara, també penso que sort que no hi va haver cap rebuda. Perquè com que coneixen tan poc aquesta Catalunya que es vanten de dir que representen. Penso... Què hauria passat, si els veïns els haguessin ofert un dels seus dolços més reconeguts, els Rocs d’Amer? Encara haurien sortit a dir que els havien agredit perquè com que no van ser rebuts com ells voldrien... M’imagino algun dels seus dirigents queixant-se i insinuant que se n’havien hagut d’anar amb la cua entre cames per por de ser apedregats. I el que queden és ben retratats.