De reüll
Barcelona impersonal
Sóc incapaç d’analitzar-ne amb profunditat les causes, ni sé si era inevitable que passés o què o qui ho hauria pogut evitar, però el que és cert és que el centre de Barcelona està patint una deserció cultural preocupant i s’està assumint amb una indiferència encara més alarmant i tot. Ni amb resignació: amb indiferència pura i dura. En pocs dies hem conegut tres casos d’aquest èxode que és ja una negra tendència els darrers temps. Un: la Fundació Suñol deixarà a finals d’aquest any la seva seu del passeig de Gràcia i es traslladarà a un local de les Corts impregnat de memòria artística, conegut com la Galeria 2, que ara es reactivarà i tindrà una segona vida. La Suñol començarà doncs una nova etapa lluny de l’espai (preciós espai) que la va veure néixer fa dotze anys. El passeig de Gràcia continua el seu descens a la despersonalització. Dos: la galeria Estrany-de la Mota tancarà les seves portes quan es clausuri aquesta temporada. L’Eixample tampoc serà el mateix sense aquesta històrica sala amb tant de prestigi internacional. Toni Estrany va morir sobtadament el 2017 i la seva sòcia, Àngels de la Mota, sent que ha de reinventar el projecte (que ja explicarà quan toqui). I tres: la galeria Ethall tampoc vol persistir al Raval i es mourà a l’Hospitalet de Llobregat, el nou hàbitat de moltes aventures artístiques desencantades amb aquesta Barcelona que renega de la seva vitalitat cultural.