Expectació judicial

Al bar en pantalla de plasma com si fos un partit de futbol. A la televisió de la consulta del dentista mentre l’odontòloga revisa la dentadura. A les cases mentre es prepara el dinar. Entre amics i familiars. El judici als presos polítics interessa, i molt. Hi ajuda l’alt nivell de preparació que estan mostrant els acusats a l’hora d’explicar-se i rebatre les acusacions. Desgraciadament, han tingut moltes hores mortes a la presó per preparar-se. A l’altra banda hi juga un equip que arriba al camp sense haver-se entrenat, convençuts que els àrbitres els van a favor i que s’emportaran el triomf sense baixar de l’autobús. La diferència entre els dos equips és ara per ara abismal. “Ho estan fent molt bé. S’està demostrant la veritat.” Són alguns dels missatges esperançats que es poden sentir els darrers dies. D’altra banda, no deixa de sorprendre la línia que han seguit alguns mitjans de comunicació espanyols, que informaven de Catalunya a tothora. El “desafiament sobiranista” ha quedat ara desplaçat a un segon pla dels principals programes televisius coincidint amb la intervenció dels acusats. Casualitat? Cap. Segurament tornaran a connectar en viu i en directe quan els testimonis siguin l’expresident espanyol Mariano Rajoy o algun policia. Relats més agraïts. I és que ni els interessa ni els importa l’explicació dels principals encausats. I és que malden perquè es compleixi el seu relat.