opinió
Aparadors foscos
Diuen que una imatge val més que mil paraules i, ahir, a Olot, se’n va produir una de ben significativa. La plaça Mercat d’Olot va tancar les portes, gent autònoma, de negocis petits o relativament petits, de producte fresc manufacturat dia a dia. A sota, a la planta subterrània de l’edifici, una gran superfície obria portes, igual que ho van fer la majoria d’aquest tipus d’establiments.
Sigui com sigui, el comerç local va ser el millor termòmetre de la jornada de vaga a les comarques del Pirineu i del prepirineu gironines. Només calia fer un tomb pel carrer Major d’Olot, passejar entre la plaça Gran i la del monestir de Ripoll o pels carrers de l’entorn de la plaça del Campanar de Puigcerdà per certificar que la majoria de botigues estaven tancades i que no hi havia gent als carrers. Segons les dades de les associacions de botiguers, a Olot, Ripoll, Campdevànol i Camprodon el seguiment de la vaga va ser molt important, d’entre el 80 i el 90%, segons les respectives associacions de botiguers, i en altres municipis on aquest sector té menys pes va ser menor. A Ribes de Freser, per exemple, van tancar el 25% de les botigues.
També és cert que el seguiment al sector industrial va ser desigual i això es veia fent un tomb pels polígons més importants de la Garrotxa i del Ripollès –a la Cerdanya, té molt més pes el sector serveis–, tot i que a les primeres hores del dia, la majoria de les empreses semblaven tancades. Hi havia moltes de les grans empreses on no es va aturar l’activitat, segurament perquè és on els sindicats majoritaris hi tenen més pes. La caiguda del consum energètica va ser de l’entorn del 6% de mitjana, segons les xifres provisionals que van facilitar representants del sector.
Quant a l’afectació a la xarxa viària, a la Garrotxa, en aquesta ocasió, els manifestants no van tallar l’accés al túnel de Bracons, sinó que ho van fer a la pujada de la solfa d’Olot, a la C-63, al límit amb les Preses. Això va obligar els camions de gran tonatge a aturar-se al llarg del vial Sant Jordi i sobretot a la recta de les Preses. També va obligar a suspendre el transport escolar de les escoles Verntallat de la Vall d’en Bas, la Bòbila de les Preses, i de la Joan XXIII i de l’institut Bosc de la Coma, tots dos d’Olot. El tall es va mantenir fins després de l’arrossada que van fer els manifestants al mig de la carretera. Posteriorment, hi va haver una manifestació multitudinària fins davant dels jutjats.
A Puigcerdà, 400 persones van tallar l’antiga frontera amb la Guingueta d’Ix, fins a mitja tarda, quan els Mossos van desallotjar-les, segons el CDR de la Cerdanya, “amb cops, luxacions, empentes i trepitjades”. A Ripoll, els manifestants van tallar a mig matí la C-17 a l’altura de Can Villaura i van començar una marxa lenta, acompanyada d’una tractorada, fins a la plaça de l’Ajuntament, on es va llegir un manifest. Quan la marxa va arribar a l’encreuament amb la variant, s’hi van afegir manifestants d’altres punts de la comarca, sobretot de Campdevànol. El servei ferroviari de la línia de Puigcerdà es va reduir al 33%. A més, hi va haver serveis mínims i el seguiment de la vaga va ser molt majoritari als serveis de salut, ensenyament i a la majoria d’ajuntaments i consells comarcals.