De set en set
Va nu
Diuen que el senyor Felipe Borbón Grecia és inviolable i irresponsable. Ho diu l’article 56 de la Constitución Española, on també es parla que és símbol de la unitat i permanència de l’Estat. Inviolable i irresponsable; m’ho crec. No és de cap partit, no té carnet, però pren partit per Espanya. Això ve avalat per una seqüència de sang borbònica, una nissaga que el seu pare va definir com a “procedente de mil leches” i beneït per l’avi putatiu, que fou aquell general de trista memòria.
Teòricament situat per sobre del bé i del mal, i fent valdre el caràcter de garant de no sé quines coses, el Borbó manté la pròpia aurèola per sobre de la qüestió catalana, però a la vegada sap que l’escac de Catalunya és al rei, des del concepte republicà fins al dubte del funcionament de l’Estat de les autonomies; i, veient perillar les garrofes, intervé directament en la desqualificació, des del discurs del 3-O fins a la interferència en el judici del Tribunal Suprem.
Inviolable i irresponsable, no és acceptat com a testimoni en el judici; però, per la porta del darrere, dimecres passat dicta la sentència: abans la llei que la democràcia. Talment la coartada dels països autoritaris i la constatació que estem configurant un estat de poc nivell democràtic. A més, fa la proclama en un acte en el qual rep un premi a la pau i la concòrdia, on els súbdits aplaudeixen la figura del seu rei i li rendeixen acatament.
Mostrant les pròpies misèries, com en el popular conte, el senyor va nu i fins un mortal amenaçat amb disset anys de presó li va matisar que no pot haver-hi cap llei que ofegui la democràcia. Nu, va absolutament nu.