La ciutat adormida

“Fa set anys Girona era una ciutat adormida, no tenia res a veure amb la d’ara, que té grans aspiracions.” Frase pronunciada recentment per l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, escollida pel PDeCAT com a candidata a les properes eleccions municipals, per tal de repetir en el càrrec.

Madrenas ha fet una aposta clara per l’independentisme, no únicament en forma d’adhesió, sinó de manera activa, dinàmica, compaginant el càrrec amb el de parlamentària. En aquest sentit es pot dir que ha ajudat al clima i a la voluntat d’una àmplia majoria de persones que defensem l’autogovern. Per tant, des del respecte que ens mereix, i també considerant que en precampanya tot s’hi val, no tenim tan clar que, en el seu govern de la ciutat, l’activitat i els resultats siguin tan clamorosos com ella proclama. Manifestar que “fa set anys Girona era una ciutat adormida” és assenyalar clarament que l’actuació dels anteriors alcaldes Joaquim Nadal i Anna Pagans fou nul·la o poc menys. Deu considerar que posant l’etiqueta “Girona emociona” o “Ciutat de festivals” ja ha complert. Portant el circ –que regalava entrades a tort i a dret, per justificar assistència de públic– i molts espectacles i exposicions que no conciten altre interès que el propi dels habitants de la ciutat i no van més enllà, Girona s’ha despertat.

No hem vist un pla de gestió municipal de cara al futur que justifiqui l’entusiasme. I el que realment estan adormides són les obres i millores que la ciutat necessita i es reclamen insistentment des d’aquesta pàgina. Les ha reclamat detalladament Àngel Guirado, Dani Vilà i altres articulistes. El Barri Vell, que l’alcaldessa també destaca com un “èxit” del seu govern, es desfà a trossos. Quan un marbre o una pedra cauen, queden els fragments a terra mesos i mesos. Els podríem identificar un a un! L’exponent mes clar és l’“estany” que es va projectar darrere muralla, prop del Portal Nou. No ha funcionat mai amb aigua pròpia! I s’ha anat degradant fins a arribar a ser una desferra. Totes les ciutats emmurallades existents a Catalunya hi dediquen la millor atenció pel que signifiquen d’evocació del passat i d’atractiu per al visitant. En aquells mandats anteriors “adormits” es va promocionar la muralla, es va crear el camí de ronda al damunt; i es varen dignificar barris com el de la Barca, que semblava que mai sortirien de la pitjor sordidesa anterior.

Ara, els projectes urbanístics dormen als calaixos, i augmenta la burocràcia. Esperem que la senyora candidata ens il·lumini amb un pla de futur datat i financerament justificat, que no sigui únicament de platerets. Una mirada a l’entorn –pobles i ciutats– és suficient per veure com ens estan passant la mà per la cara!