De buit

Un grapat de piulades, quatre o cinc entrepans i els cotxes de la Guàrdia Civil malmesos durant la manifestació davant la conselleria d’Economia. Eren les esmolades proves esgrimides pel fiscal Jaime Moreno per sustentar l’acusació contra el president d’Òmnium Cultural. Fa un any i mig que és en presó preventiva i li’n demanen disset per un inexistent delicte de rebel·lió. Si la situació no fos tan greu potser esbossaríem un somriure a cada resposta de Cuixart descol·locant Moreno, que va acabar el seu interrogatori amb una picabaralla amb el jutge Manuel Marchena. Dues setmanes i vuit sessions de declaracions després de l’inici del judici, la fiscalia –i l’advocacia de l’Estat– queda en entredit per la mediocre actuació. No aconsegueixen trobar cap rastre de la rebel·lió, la sedició i la malversació per enlloc. I a falta de proves, recorren al qüestionament constant de drets fonamentals com el de manifestació, participació o la mateixa llibertat d’expressió. El termòmetre del nivell democràtic de l’Estat va baixant a mesura que parlen els dirigents independentistes.

“Si no li agraden les meves respostes, no en tinc d’altres”, va acabar etzibant-li Cuixart a un fiscal visiblement molest per una declaració que li va fer perdre els nervis. Les contestacions no havien estat del seu gust. Acabava un cop més de buit. A la tarda el seguiria Consuelo Madrigal.