Keep calm
El rastre
El nas em diu que sovint no hi parem l’atenció que es mereix. Però l’olfacte és un dels sentits que sense adonar-nos-en més ens condiciona. Més que el gust, la vista o el tacte, fins i tot. Diuen que si t’has passat tot el dia ensumant una olor desagradable, una pudor, acabaràs de mal humor. I que, en canvi, si et passeges pel bosc i t’omples els pulmons de la seva flaire, això et tranquil·litza i et deixa l’estat d’ànim en pau. Feu la prova. No heu d’anar gaire lluny. Amb les olors més properes. Les del vostre entorn. L’olor d’un guisat, d’una colònia, d’un lloc determinat o d’algú. Per exemple, cada persona fa una olor diferent, de la mateixa manera que cadascú de nosaltres tenim les nostres empremtes dactilars. I, per tant, és fàcilment identificable una olor amb una persona. Les olors són evocadores de records. Són la clau que obre la calaixera de la memòria i les emocions. Ho experimento cada dia que passo a peu per davant de la fusteria de Vilablareix. Està situada en un punt de la carretera que, si vols passar pel costat de la porta, suposa no travessar pel pas de vianants, però miro de fer-ho quan vaig sol, sense els nens. La infracció val la pena. El taller té la porta oberta i en surt la flaire de serradures, de fusta tallada, de cola, de vernís... Desprèn l’olor del meu pare, que era fuster. I és passar aquests segons per la porta de la fusteria i fer-se present el meu pare. És l’olor que m’ha quedat dels anys d’anar-lo a veure a can Falgarona i d’esperar que plegués de treballar. Que sortís del taller que tenien al carrer Tallaferro de Besalú. M’encantava aquella flaire i ara que m’entra pels narius em puja cap al calaix dels records i me’l porta aquí davant, com si hi fos i el veiés. Embolicat amb aquella fina capa de polsim de serradures entre taulons i llistons, entre aquella olor hi apareixia, somrient, el meu pare. No em fa falta passejar pel davant de la fusteria per tenir present el meu pare. Aquella olor, però, és tan potent i suggeridora, que cada dia m’hi empeny a treure el nas per no perdre’n el rastre.